La història de La casa de les belles adormides és per mi la història del descobriment d'una petita gran llibreria, A peu de pàgina, que per cert també té blog.A peu de pàgina és un llibreria de barri situada al carrer Major de Sarrià. Més que una llibreria, de fet és una llar de llibres. Ampla i espaiosa, amb pocs llibres seleccionats i ordenats amb cura, és un bon lloc on perdre's una estona entre els lloms de les obres que s'arrengleren a les prestatgeries. I entre elles vaig trobar aquesta petita joia, La casa de les belles adormides, l'excusa perfecta per comprar alguna cosa en una llibreria de la que no volia marxar amb les mans buides.
La casa de les belles adormides és un secret ben amagat, una casa només per bons clients, fidels i de confiança. De confiança, perquè ja res poden fer a les noies adormides els vells que jeuen al seu costat esperant, potser, retrobar una espurna de la seva joventut passant la nit al costat d'una jove bellesa narcotizada.
Com resulta evident només veient-ne la portada, aquesta és una novel·la japonesa. Com a tal, segueix un ritme sinuós, pausat, a vegades una mica aliè, però que atrapa el lector en una tranquil·la frisança. Es despertarà alguna noia, alguna nit? El vell Eguchi no és tan vell, no tan de confiança com els altres clients. Tanmateix, al costat de les belles adormides, que al mateix temps l'atreuen i el repugnen, recordarà amors passats, aventures fugaces. Una aroma, un pit blanc, uns llavis que s'entreobren... amb cada gest, les noies desperten la seva passió encara no morta, i els seus records enterrats.
Com la llibreria on el vaig trobar, La casa de les belles adormides destil·la repòs i desprèn un embruix suau, només apte per ser assaborit sense presses.
(5)
Properament, més llibres pendents de comentar:
- Olor de colònia
- La nave de un millón de años
- Sendas de tinieblas
- Robots i Aliens (els 3 primers llibres)
- Crepúsculo
