Ha costat, però finalment he llegit Els Fills d'en Hurin, del que n'havia sentit crítiques més aviat poc favorables.
Sembla que Els Fills d'en Hurin és una de les obres inacabades de Tolkien pare que en Christopher, tan aficionat als remakes, recopil·latoris i refregits, ha agrupat i editat com una nova novel·la amb resultats incerts.
Per un costat, als seguidors de la Terra Mitjana la història ja ens era familiar, ja que les desventures d'en Hurin i la seva prole apareixien en versió condensada a El Silmaríl·lion, que ara veig que no he rellegit des que vaig començar el blog (ho esmenaré aviar, espero). Tot i això, el llibre es fa agradable de llegir, i encara que la seva prosa sintètica sigui més propera a aquest darrer que al Senyor dels Anells, conserva l'essència que tot bon addicte cerca.
Però també té una part negativa, i és que la història perd molt ràpid la lluïssor de les victòries i ens enfonsa de seguida en el fang enganxifós de la desgràcia i el desengany, del qual ja no podem sortir fins a tancar la darrera pàgina. I el pitjor de tot és que el lector té la sensació que tots els mals que ocorren a en Hurin, Turin i companyia són merescuts, i que se'ls cerquen ells mateixos amb la seva ceguesa i orgull, de manera que no resta ni el consol de l'empatia amb els personatges.
I és que, potser per una vegada, no podem culpar en Christopher i hem de dirigir els ulls acusadors al Mestre. Però dec estar equivocada, perquè això seria blasfèmia, oi?
(4)
------
PD: la digue'm ariadna em va otorgar fa uns dies el Premi Arte y Pico (gràcies!), i com que a vegades sóc una mica impresentable encara no l'he penjat (com a descàrrec he de dir que li volia dedicar un post, però veient com vaig darrerament, millor no espero més). Aquests premis, a més a més de premis, són mems, així que l'he de passar a cinc persones, però seré dolenta i aquesta vegada només faré una nominació: i el premi va al Nightwing80, perquè compleix tots els requisits: creativitat (indubtable), disseny (només cal mirar les capçaleres), material interessant (cada dia) i aportació a la comunitat bloguera (la més recent ComiCat).
Actualització: mentre escrivia això, el Biblioaprenent també em dóna aquest premi... si al final pensaré que me'l mereixo i tot! ;)
15 comentaris:
"Christopher"... jo és que és llegir això i em ve al cap el "Carlos Jesús" i les milions de naus de Raticulín...
Respecte al llibre, bé, el Silmarilion no vaig ser capaç d'acabar-ho, la veritat.
Per fi les ha acabat! Ja et vaig comentar que em va deixar una mica psé, ni fu ni fa. Havent llegit el Silmarillion no aporta res interessant. Em va donar la sensació d'un llibre fet per continuar esprement la saga i poca cosa més.
Uo! Moltes gràcies, Anna! Quina il·lusió! Em faràs deixar el negre i posar-me vermell. ^-^ Mooola l'estatueta! Li faré un bon lloc a la batcova!
Per cert, ara ja no t'he d'estirar les orelles perquè ja has fet els deures tolkenians, hehe... Ara que, això d'acusar el mestre, ai, ai, ai... ;P
D’aquest llibre només salvaria les il·lustracions de l’Alan Lee, amb tots els respectes per al Mestre que no en té cap culpa doncs no va escriure aquesta “novel·la”.
carquinyol: em temo aquest és un referent no compartit :O . Ai, el Silmarillion... quanta gent no ha pogut amb ell :P
pd40: sí, finalment el vaig aconseguir tornar a trobar! Potser sí, però si les sagues s'espremen és perquè els frikis seguim comprant ;)
nightwing:uiui, això del canvi de color ho vull veure :P (i per cert, parlant de deures... l'altre dia em va arribar un regal de reis endarrerit que... de moment no dic res més)
amkiel: jo crec que sí que en té culpa, perquè el que critico és com n'és de depriment la història i com de cabuts són els personatges, i d'això en té la responsabilitat qui els va crear i en va pensar els destins.
Potser havia ideat la historia d'aquesta família per fer-la servir com a exemple o referència en altres novel·les, de manera dosificada, però mai com una novel·la exclusiva. A mi em va deixar un regust força amarg i trist.
sí, podria ser. Llàstima que ara ja no ho sabrem mai. En el que et dono tota la raó és en que no deixa bon gust de boca.
"(i per cert, parlant de deures... l'altre dia em va arribar un regal de reis endarrerit que... de moment no dic res més)"
Ai, que ens deixes intrigats... o_o
hehehehe, a veure si demà tinc temps per fer les fotos i desvetllar la intriga.
BLASFÊMIA !
Jo no he pogut llegir cap dels refregits del fill. Sóc Tolkenià però només del mestre.
però és que hi ha tan poques coses només del pare... jo necessito noves dosis de tant en tant, encara que siguin de material adulterat :P
Crec que era Plini el Vell (ja em corregireu si m'erro) que deia que s'ha de llegir molt, però pocs llibres.
Jo els llibres de Tolkien me'ls vaig rellegint sovint i sempre descobreixo quelcom nou i interessant.
Així com no passes mai pel mateix riu tampoc llegeixes dos cops el mateix llibre (estem parlant de Literatura, no de best sellers eh!)
precisament l'altre dia vaig llegir una cita contrària no sé on, però sigui com sigui em trec el barret amb el teu comentari i el subscric al 100%.
Home és ben cert que en Turín Turambar avui en dia prendria antidepressius. I l'Hurin la lia força quan es posa a bramar Gondolin! i descobreix a Melkor la localització de la ciutat.
Són un parell una mica conflictius, jaja.
dodger: si és que, un per l'altre, el llibre no podia acabar bé! :D
Publica un comentari