Avui em trobo, una vegada més, en la tessitura de criticar un llibre d'èxit i, encara més, d'haver de dir: ho sento, però no l'he pogut ni acabar.
El cas és fa una setmana, impulsada per les bones crítiques i per la recomanació de tres persones del meu entorn amb un criteri sobradament provat, vaig agafar de la prestatgeria Te daré la tierra, que feia temps que voltava per allà i encara no havia agafat pel seu pes, que el fa poc pràctic per dur amunt i avall. I la lectura va durar fins dijous, quan a mig viatge d'autobús ja no ho vaig poder aguantar més, vaig tancar el llibre i vaig encendre el meu nou ipod rosa. I perquè jo tanqui un llibre a mig viatge, molt malament ha d'estar la cosa!
Com que no n'hi ha prou amb criticar, sino que s'han de donar arguments, em poso mans a l'obra. Quan un agafa Te daré la tierra ha de ser conscient que no és més que un altre llibre que es basa en l'èxit dels Pilars de la Terra i en la fórmula, com em deia una vegada l'Amkiel, del Just do it. Però és que Chufo Lloréns es passa. O potser simplement és que estic molt cansada d'aquestes històries encorsetades, en les que des de la primera pàgina saps què passarà a l'última. De joves humils, guapos i de bona fe que tot i els obstacles del dolent de torn (granat i poderós) acaben triomfant, d'amors impossibles que després de mil vicissituds es fan realitat, de personatges del segle XXI encabits en un escenari medieval de fireta.
I encara hi ha més. M'irrita el llenguatge que empra Lloréns, em molesta el to alliçonador que se li escapa en ocasions, i em resulta desconcertant l'estructura en forma de capítols brevíssims. L'altre dia llegia a En Clave Pública que "una buena crítica debe resaltar aspectos positivos y negativos de una novela y toda obra de literaria tiene atributos en ambos sentidos". Però encara que m'hi esforço, no puc trobar res destacable en aquest llibre. I això que sé que és un best-seller, i fins i tot sé el perquè: el lector es troba en una història que li és familiar, en un format de fàcil lectura i molta acció. Ho reconec, però a aquestes alçades, per mi, no n'hi ha prou.
(2)
01 desembre 2008
Te Daré la Tierra
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
12 comentaris:
no sé perquè has de tractar-ho amb tanta benevolència, és la teva pàgina, la teva crítica i pots fer amb ella el que et plagui, i si no t'ha agradat gens doncs no t'ha agradat gens, per molt que moltes persones diuen que si, pensa que la majoria no té perquè tenir raó, per molt que ens hagin inculcat el contrari... i en qüestió de gustos encara menys...
PS: A mi aquest llibre em fa un no-se-què només veure la portada...
Estic totalment d'acord amb Carquinyol!
Per molt èxit de vendes que sigui, si tu creus que és infumable ens ho dius i ja està!
Entre la portada i el nom de l'autor -Chufo- em sembla que ja hi ha per llogar-hi cadires...
Salut i BONS llibres!
SU
PS. Ah i felicitats pel doctorat!
Potser és l'hora d'anar abandonant aquestes lectures i encaminar-te cap a històries diferents... n'hi ha tantes. Per què no proves Quiet d'en Màrius Serra?
No em cridava gaire l'atenció de després d'avui em sembla que ja el descarto definitivament
carquinyol: està bé, no m'ha agradat gens :) Però d'aquí a dir que sóc benevolent... si l'he deixat pels terres!
su: doncs així de clar us ho he dit :) I gràcies!
l'espolsada: sí, definitivament tens raó. Ara n'estic llegint un de ciència ficció, i m'hi sento com a peix a l'aigua! Ah, i gràcies per la recomanació.
mireia: hi ha un munt de llibres millors, fins i tot del mateix estil :)
És un dels avantatges dels blogs, podem dir què en pensem sense cap mena de lligam amb ningú ni amb cap entramat editorial.
Jo me'n refio tan del teu criteri que, en cas que m'hagués proposat llegir-lo, el descartaria.
He buscat per internet el que ens recomanen aquí, QUIET, i fa molt bona pinta!
Quan un s'estima els llibres i la lectura, és ben cert que fa una mica de recança el parlar malament d'un llibre. Encara més el decidir-se a deixar-lo a mitges. Però hi ha tant de bo per llegir que tampoc és qüestió de perdre el temps amb un que és més del mateix. Per cert, ¡quina memòria recordar-te del “just do it”!.
daniel: ostres, quina responsabilitat!
amkiel: és que em va marcar molt quan m'ho vas dir :D
ostres, no m'ho puc creure que no te l'hagis acabat! Home, no es que aporti res de nou als milers de llibres que tracten del mateix pero jo m'ho vaig passar be llegint-lo. En fi, contra gustos ... ja m'esperaba que no l'aclamaries com a llibre de l'any pero m'has sorpres.
sil: sí, no ho sé, últimament el meu nivell de tolerància cap a aquests llibres està baixant, i hi estic bastant mandrosa. També és per això que no he llegit la continuació dels Pilars... i potser tampoc era el moment per aquest.
Jo el vaig acabar per no deixar-lo, però em vaig saltar més d'una trentena de pàgines quan ja arribava al final. Que pesat.
No trobeu que és igual que La catedral del mar (que per cert també em va semblar horrorosa)?
Recomano El monestir de l'amor secret, no sé si ja l'has llegit.
marta: sí, és del mateix estil, i a més també ambientat a Catalunya.Tot i això, a mi La Catedral sí que em va agradar! Ah, i gràcies per la recomanació.
Publica un comentari