Quan pensem en ciència ficció ens vénen al cap Isaac Asimov, Arthur Clark, Orson Scott Card, Phillip K. Dick... en definitiva, els grans mestres de la sci-fi anglosaxona. Així, tot sovint oblidem que, a casa nostra, també hi ha haguts autors de ciència ficció extraordinaris. Entre ells, sense cap mena de dubte, s'hi compta Manuel de Pedrolo, principalment conegut pel seu Mecanoscrit del segon origen.
Ara feia molts anys que no recuperava aquest autor, i precisament l'altre dia, remenant entre els prestatges, amagat en segona fila, vaig redescobrir Trajecte Final, un fantàstic recull de relats breus que m'havien fet comprar al BUP (i que ara veig que va costar 1095 pessetes... sembla increïble!). Aquesta edició, compilada per adolescents, té dues particularitats que la fan especial. La primera és que abans dels contes hi ha unes 20 pàgines que posen l'obra en context explicant el moment històric en què va ser escrita, l'estat de la literatura catalana en aquell moment i la vida i obra de Pedrolo. Menys interessant, però més curiosa amb la perspectiva de temps, és la segona particularitat. I és que aquest és un llibre "anotat", on es defineixen paraules pressumptament enrevessades, es fan notar els recursos literaris i fins i tot hi ha preguntes de comentari de text al final d'alguns relats.
Però tornem a aquests, els protagonistes del llibre. Trajecte final conté set contes de pura ciència ficció, on Pedrolo explora temes clàssics del gènere com els viatges en el temps (a La noia que venia del futur, que té un inici que recorda La mujer del viajero del tiempo), la relació amb éssers extraterrestres (Urn de Djlnl) o què és allò que ens fa humans (Cadàvers). I com els bons relats de sci-fi la majoria d'ells es tanquen amb finals inesperats, girs imprevistos que conviden a la reflexió... si no fos perquè una no es pot esperar a atacar el següent conte, que tempta des de l'altra pàgina.
(5)
Pista 1/n: el meu blocaire invisible i jo ja ens havíem creuat abans per la blococosa.
11 comentaris:
Fa molt de temps que vaig llegir aquest llibre, el teu blog me l'ha recordat.
Tens tota la raó quan dius que Manuel de Pedrolo hauria de constar en la llista dels grans mestres de la ciència-ficció, és un narrador i novel·lista extraòrdinari tant en ciència-ficció com en els altres àmbits que ha conreat, fa poc he rellegit "Mossegar-se la cua", una excel·lent novel·la policíaca feta amb l'estil directe de Pedrolo.
Us la recomano, així com tota l'extensa obra d'aquest genial autor, un dels meus preferits com suposo que ja us heu adonat.
XAREL_10 http://xerraires.net/macabeu/
Aquest llibre es super mitic!!! Pedrolo era un crac.
Sí que era mític, sí!!!!
teniu tota la raó, hem de reivindicar pedrolo com a autor de c-ficció.
No cal caure en el xovinisme, però sovint tenim escriptors de primer nivell a casa i acabem llegint-ne més de fora.
Tot i que no sigui c-ficció, per exemple, us puc dir que em vaig comprar un llibre de Melcior comes a veure què tal, hem de donar oportunitats als joves talents de casa nostra!
McAbeu: gràcies per la recomanació, jo només conec la seva faceta més fantàstica.
sil: i tant! ;)
daniel: hi estic totalment d'acord, s'ha de donar suport als autors joves... sobretot si escriure en ciència ficció! :P
Uf, aquest llibre el vaig llegir fa una eternitat, a cavall dels anys setanta i vuitanta.
Bon any
Ja és que als lectors on se'ls pot enganyar. Ho dic a propòsit d'en Pedrolo. Al darrer número de la revista BENZINA, el Ricard Biel dedica la seva columna a gratar en les raons de "la vergonyosa cortina del silenci" que han corregut sobre Pedrolo. Mesquineses dels de dalt, afirma ell.
I, heus aquí, que em trobo com, sense complexes i lluny de qualsevol dictat, aquí els lectors celebreu l'obra del bo d'en Pedrolo. Sí, nosaltres podrem!
Ah! Sols recordar que, a la poc poblada lleixa de la sci-fi catalana, cal afegir-hi la darrera novel·la de Josep-Lluís Lluís: "Aiguafang".
Bon any!
jesús: és que és un clàssic de la literatura catalana en tots els sentits del terme!
en Girbén: ostres, doncs ha estat pura casualitat que en parléssim al mateix temps! Ja cercaré l'article perquè m'interessa, gràcies per esmentar-lo. I Aiguafang me l'apunto, diria que una vegada vaig llegir un llibre d'aquest autor i em va agradar.
Jo també el vaig llegir a l'institut i recordo especialment un conte que es deia "El regresiu" em va impactar.
A mi Pedrolo sempre m'ha agradat sobretot les novel·les ambientades a finals del franquisme o al post-franquisme.
Potser sí que hauríem de reinvindicar més als autors de casa
mireia: ostres, el regressiu també és el que em va impactar més a mi! de fet, és l'únic que hagués pogut explicar sense rellegir el llibre, els altres els tenia molt oblidats.
Hola!
He anat a parar aquí... bé, tant és, el cas és que no em puc estar de dir que "Trajecte final" és un gran llibre i que "El regressiu" també em va impactar. El vaig llegir fa un grapat d'anys i encara recordo una sensació de desassossec... Hauré de rellegir el llibre!
Salutacions,
Txebi
txebi: rellegir és un molt bon costum :)
Publica un comentari