e-llibres a mida

Via GOLEM Blog m'assabento de l'existència d'Issuu, una eina que permet autogenerar e-books propis a partir de documents en pdf.

I com que el que fa la persona ho fa la mona (o sigui, jo), no m'he pogut resistir a provar-ho. Aquí en teniu el resultat, un e-book casolà amb els quatre Relats Conjunts que he fet fins al moment (sí, ho sé, tinc pendent el darrer que han proposat, aviat m'hi poso!):

(Espero haver-ho fet bé i que el meu mestre tipogràfic no se m'enfadi! :P)

Meme: sense títol

La Mireia em passa un meme i, com que sóc complidora de mena, el vaig a fer.

1- Agafa el llibre que tinguis més a prop, vés a la pàgina 18 i escriu la línia 4:
“...també es podreixen! Déu ha mort! Déu és mort! I som nosal-....”. La frase és del llibre El Rei, el Savi i el Bufó, El Gran Torneig de les religions, que va aparèixer un bon dia sobre la meva taula de la feina i encara no n'he identificat el propietari. Però em crida l'atenció... em sembla que me'l llegiré.
2 - Si estires el teu braç dret, què arribes a tocar?

El vidre de la finestra. Bé, més que finestra, que l'edifici és de vidre...
3 - Què ha estat l’últim que has mirat per la televisió?

Dvds de l'Stargate. Des de Nadal que ens vam comprar la caixa amb TOTS els capítols que no miro res més!
4- Sense mirar, quina hora és?

Ehm... hora? uhm... aaa.... ni idea, com sempre.
5 - Ara mira, quina hora és?

Les 12.43. D'aquí a una quart a dinar, nyami-nyami!
6 - Deixant a un costat l’ordinador, què escoltes?

Doncs no escolto res. Però sento teclejar ;)
7 - Quant de temps vas estar fóra el dia que vas estar més temps al carrer?

Fora? fora del carrer? fora de casa? uix, quina pregunta més enrevessada.
8 - Abans d’estar escrivint al blog, que estaves fent?

Treballar. Això representa que era un descanset...
9 - Què portes posat ara mateix?

Eh... roba?
10 - Vas somiar ahir?

Sí, sempre. Em llevo més cansada que quan m'he ficat al llit!
11 - Quant de temps vas estar rient l’últim cop que vas riure?

Aquest meme sembla un examen!
12 - Què hi ha a les parets de l’habitació on estàs?

Prestatges plens de coses, entre elles un cervell antiestrès i tasses de te en un estat higiènic discutible.
13 - Has vist alguna cosa estranya últimament?

Acabaria abans enumerant les coses normals....
14 - Quina és la última pel·lícula que has vist?

Pel·lícula? No hem quedat que només miro Stargates?

15 - Si et fessis multimilionari de la nit al dia..què compraries?

Doncs les mateixes coses que em compro ara, però no em caldria mirar el preu ni pensar-m'ho gens.
16 - Alguna cosa sobre tu interessant ?

I que vulgui confessar ara i aquí? No, que no tindria gràcia!
17 - Si poguessis fer alguna cosa al món, independentment de la política, què faries?

Això més que un meme sembla un examen!
18 - T’agrada ballar?

Ballar, jo? :D Ara sembla un acudit!
19 - Què en penses d’en George Bush?

Res
20 - Imagina que, per reacció espontània, tens una nena; quin nom li posaries?
Home, això no es pot decidir així tan ràpid! Hi ha noms que m'agraden molt però no posaria mai, així que la pregunta requereix mooooolta reflexió.
21 - Imagina que, en comptes de tindre una nena, tens un nen, quin nom li posaries?

Ídem.
22 - T’agradaria viure a l’estranger?

Aquesta és una altra pregunta amb una resposta més llarga que el que pertoca aquí.
23 - Què t’agradaria que et digués Déu quan arribis al cel?

Et remeto a la primera pregunta.
24 - Indica el nom de les cinc persones nominades per a fer aquest test
Com que aquest meme fa temps que corre, a qui encara no l'hagi fet!

Equal Rites

Finalitzada una altra novel·la de DiscWorld, la saga més coneguda de Terry Pratchett.

És ben sabut que el vuitè fill d'un vuitè fill serà un mag. I que un mag, abans de morir, ha d'entregar la seva vara al vuitè fill d'un vuitè fill. També és ben sabut que només els nois poden ser mags (les noies han d'aprendre bruixeria). Però què passa quan Drum Billet entrega el seu bastó al vuitè fill d'un vuitè fill sense adonar-se que aquest és una nena?

Equal Rites, tercera entrega de DiscWorld i primera sense Rincewind com a protagonista, presenta la primera guerra de sexes al Disc. En un costat els mags de la Universitat Invisible, a l'altre, la bruixa Granny Weatherwax i Eskarina. Aconseguirà Esk entrar a la Universitat i aprendre màgia? Una novel·la genial, que a diferència de la darrera que vaig llegir, enganxa des de la primera línia.

PD: m'agradaria acabar aquest post dient que Biblosfera ha estat un dels blogs seleccionats per participar a Blogs & Literatura, primera antologia de la catosfera literària. Però com que no ha estat així, felicitats als 100 que hi sortireu!

(5)

Catosfera

Finalment, ahir van començar les primeres Jornades de la Catosfera de Granollers, a les que avui he assistit en el meu segon acte de desvirtualització. El programa sencer, de temàtica variada, el podeu veure aquí, però el que més m'interessava de les jornades no eren les taules rodones, sinó precisament la possibilitat de conèixer en directe altre bloggers amb els que hi tinc més o menys relació virtual. Anem per parts...

A nivell de xerrades, la que més m'interessava era la de Els blogs i la literatura, precisament la primera, a les 10 del matí! Després d'una batalla titànica amb els llençols he vençut la mandra i he arribat puntual, i la veritat és que ha valgut la pena. De tot el que s'ha dit, que han estat moltes coses i la majoria interessants, m'agradaria destacar-ne especialment dues. En primer lloc la intervenció de la Laura Borràs, que ens ha fet viure de primera mà què és realment un llibre vitual, i en segon lloc la reflexió del llibre tradicional cap a l'e-book que ha fet en Jordi Ferré. I ara, si us he picat una micona la curiositat, podeu gaudir del que han dit tots plegats en descarregant-vos-en el vídeo des d'aquí.

De les taules Els blogs i els negocis i Els blogs i la política catalana no en puc gaire cosa, ja que la primera l'he passat gairebé íntegra devorant entrepanets i crosanets de xocolata (m'he d'entendre, no havia esmorzat i eren quarts de dotze!) i en la segona hem anat a donar un tomb pel poble i a endrapar una altra vegada, aquesta vegada en forma de dinar. A la primera sessió de la tarda, en canvi, sí que hi he anat. En aquesta ocasió es tractava d'Associacions i xarxes de blocs, on s'ha presentat diferents xarxes com Blocs Terrassencs o els Blocaires de l'Ebre, que fins i tot regalaven uns bolis xulíssims.

I un cop acabades les coses serioses, passo a les xafarderies que en realitat són el més important. I és que puc dir que la meva assistència a les jornades ha estat un èxit: hi he retrobat en Dan (que amablement m'ha acostat a casa -o si més no a la bici- en cotxe) i hi he conegut en directe, en major o menor grau, en Jacme, la Carme, en Dani, en Jesús M. Tibau i en Jordi Ferré (i estic gairebé convençuda de no deixar-me ningú). No podia haver anat millor!

Ara, a esperar la propera desvirtualització. Si algú s'ha quedat amb ganes, els ebrencs ja n'han muntat una altra pel cap de setmana que ve!

La traductora

Amb retard una altra vegada, us presento el resultat de la segona Història Veïnal. Aquesta vegada m'ha tocat formar part de l'escala E (he avançat una lletra), que he compartit amb la Joana, la Rosa i el Robertinhos.

Per fer-ho més divertit, en aquesta segona edició el veí ens ha canviat les normes, i cadascú tenia uns elements diferents per elaborar el relat. A nosaltres ens ha tocat fer-hi aparèixer Berlín, l'any 1859, Pere IV d'Aragó, i la professió alquimista.

Per fer un tastet de com ha quedat aquesta nova història a vuit mans, aquí us deixo la meva part. En aquesta ocasió em va tocar escriure en segon lloc, i va ser força més difícil que no pas començar!

"Ara, després de tant temps, he decidit tornar a Berlín per trobar la resposta a tots aquests misteris. Els amics de la mare han vingut a esperar-me a l’aeroport, i en un no-res m’he tornat a trobar en aquell pis tan ple de bons records, on espero trobar alguna pista sobre el meu origen. Ells somriuen, com sempre, i no sembla que sospitin que, aquesta vegada, la meva visita té un propòsit ocult. Al vespre, asseguts al voltant de la taula parada, els observo: tampoc m’assemblo a ells. Dubto. Els pregunto quin secret amaguen o callo? Al final no em decideixo a dir res i procuro que no es noti la tensió que sento. Per primera vegada desconfio d’ells, sé que amaguen alguna cosa. Ho han de fer. Són l’única pista que tinc, la meva única esperança de saber la veritat, i tot i així… I tot i així.

Porto ja dues setmanes a Berlín, dues setmanes de cerca infructuosa, de decepcions constants, a l’ombra d’una família que actua com si no passés res. I justament avui, l’ultima nit que passo en aquesta casa, quan he pujat a la meva habitació he trobat un llibre sobre el llit. És un llibre antic, enquadernat en pell, amb el títol i l’any d’edició gravat a la coberta amb grans lletres daurades: L’alquimista, 1859. L’obro amb una barreja de por i respecte. Una nota cau entre els seus fulls: «Demà al matí, quan te’n vagis, ja no hi serem. No ens veurem mai més. Marxem de Berlín, marxem de la teva vida. Aquest llibre et donarà les respostes que cerques. Però abans de seguir endavant, pensa que hi ha coses que és millor no saber»."

Llegir sencera

La Emperatriz de los Etéreos

Dilluns passat vaig anar a Gigamesh a comprar els següents llibres de La Rueda del Tiempo i de Mundodisco, però res va sortir com estava previst. En primer lloc perquè, dels dos llibres que anava a adquirir, només vaig poder comprar Equal Rites, ja que sembla que el Nadal havia passat factura a la prestatgeria de La Rueda del Tiempo i no en quedava ni la mostra (trigaran dos mesos a tornar-los a tenir!). I en segon lloc perquè hi vaig trobar La Emperatriz de los Etéreos, que així d'entrada no havia pensat comprar però al que no em vaig poder resistir. I és que l'editor o qui sigui que n'és el responsable s'hi ha lluit -en el bon sentit de l'expressió- en l'enquadernació!

La Bipa és una noia pràctica, madura per la seva edat, que viu a les Coves. Allà també hi viu l'Aer, un noi amb el cap ple de pardalsque posa la Bipa de mal humor cada vegada que es troben. L'Aer està obsessionat amb la llegenda de l'Emperadriu dels Eteris, que viu en un regne on mai fa fred, la gent és feliç i no és necessari beure ni menjar, i finalment decideix emprendre l'aventura cap al seu palau. La Bipa, fastiguejada per la seva actitud, el perseguirà per dur-lo a casa una altra vegada.

A través d'aquest senzill argument la Laura Gallego ens ofereix un viatge fantàstic a través d'un món gelat on res no és el que sembla. Tot i que és un llibre infantil, o potser més aviat juvenil, La Emperatriz de los Etéreos és una obra plena de símbols on l'aventura que es narra és en realitat un viatge iniciàtic de conseqüències inesperades que, ja de bon principi, va donant pistes de que no és or tot el que lluu.

Aquest llibre no és una gran història ni, tal com pertoca a una novel·la juvenil, és gens complicat. Tot i això les seves pàgines no deixen indiferent, i el seu missatge és una lliçó a aprendre. Així doncs, si us agrada aquest tipus de narrativa baixeu la calefacció, obriu la finestra i acompanyeu la Bipa en el seu viatge a través de la superfície gelada.

(5)

El Hòbbit

La primera vegada que vaig llegir El hòbbit tenia vuit anys. Des d'aleshores ha plogut molt i l'he llegit moltes vegades, sempre en l'edició de La Magrana que hi havia a casa. Ara, aprofitant que per Nadal me n'han regalat l'edició del 70 aniversari en anglès, l'he llegit per primera vegada en versió original.

Podria dir moltes coses sobre la fantàstica edició de llibre i els seus contingut extres, però com que en nightwing ja ho ha fet i a més a més molt millor del que ho anava a fer jo, us remeto directament al seu post. Això sí, traieu-li la caixa de fusta i l'edició numerada, que sembla que els anglesos no necessiten tanta faramalla per treure un llibre commemoratiu.

En canvi, pel que fa a la història en si sí que diré coses. Perquè El hòbbit té el millor principi que s'ha escrit mai (i aquí ve un del motius pels que he trigat tant, ja que estic intentant fer un post decent dels tres primers paràgrafs, en anglès, i no me n'acabo de sortir). I això és especialment sorprenent si tenim que en compte que, a diferència d'El Senyor dels Anells, El hòbbit és un llibre purament infantil. Això es nota en la història però, sobretot, en la manera de narrar-la, molt planera i extremadament simpàtica però al mateix temps escrita amb una gran riquesa de matisos, que s'aprecien molt més llegits directament de la mà de Tolkien, sense intermediaris lingüístics.

Si no ho heu fet encara no dubteu a embarcar-vos, juntament amb en Bilbo i els tretze nans, a l'aventura d'anar a recuperar l'or que Smaug els va robar.

Enllà del fred i de boirosos monts,
vers coves velles i calabossos fons,
ens cal partir ans surti el sol
per rescatar d'oblit el nostre or.

(5)

Impresentable

Sí, ho sé, sóc una impresentable i fa més d'una setmana que no escric res. Però prometo que molt aviat comentaré El Hòbbit, que és el llibre que vaig acabar a principis de la setmana passada, i reempendré el ritme.

Espero que el molt aviat sigui demà, però fa una setmana que dic "demà", així que de moment no ho dic i em poso de límit... no ho sé... dimecres com a molt. Espero recuperar en aquests dos dies les meves capacitats físiques i mentals i trobar un forat.

100 llibres de ciència... digitals?

Avui m'assabento de dues notícies relacionades amb el món dels llibres, una de general i l'altra restringida al món de la ciència. Si em permeteu, començaré per la darrera, tot i que l'he llegida més tard.

M'assabento a través d'Eureka de que la Direcció General de Recerca de la Generalitat i l'Institut de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona s'han unit per editar una petita guia en la que proposen 100 llibres de divulgació científica en català i castellà que classifica en 20 matèries diferents, entre les que fins i tot s'inclou divulgació juvenil. Sens dubte una gran iniciativa per l'impuls de la divulgació a Catalunya, la gran absent de la majoria de llibreries.

Per altre costat, en nightwing80 m'informa d'aquesta notícia sobre l'aparició del Kindle, el que es preveu que serà el gran competidor del llibre en paper en el segle que fa pocs anys hem iniciat (si és que en noves tecnologies podem parlar de segles, perquè sembla més aviat que va per dècades... o fins i tot més ràpid!). Kindle, que ja rep el nom d'iPod dels llibres, es ven als USA a través d'Amazon per uns 278€ i sembla que posa nerviosa la indústria del paper en emmirallar-se amb la de la música. Sobreviuran els llibres a les noves tecnologies? Espero ferventment que sí!