El blocaire invisible

Finalment ha arribat el gran moment en què tots els blocaires invisibles ens traiem la màscara i fem el nostre regalet virtual al blog que ens va tocar al sorteig.

La sort m'ha fet amiga invisible (ara ja ben visible) d'en Pere, de Saragatona, un blog de literatura i reflexió (o de reflexió i literatura) que, com deia a les pistes, és tot un veterà de la catosfera, amb gairebé 4 anys de vida i una mitjana de més de 300 posts anuals. Des que el vaig conèixer, quan em va regalar la imatge de la seva portada del Misteri del Solitari, que m'hi he acostat de tant en tant per veure què va dient, però mai l'havia sotmès a un escrutini com el d'ara, en què he hagut de pensar què li podria agradar.

Com en tots els blogs, no només els posts de Saragatona ens dónen informació sobre en Pere: la barra lateral també ens n'explica coses. Pel seu perfil sabem que és Sagitari, però mostra de la seva personalitat és que ens ho il·lustra amb un fragment del Tractat d'Astronomia de Ramon Llull. També veiem que li agrada jugar amb les lletres, si més no amb les que formen el seu nom; i tenim molt clara quina és la seva divisa (discreta).

Tota aquesta informació, juntament amb el que he anat aprenent dels seus posts, m'ha fet ballar el cap dies i dies, però finalment, després de produir i descartar infinitat d'idees, aquí ve el meu regal d'amic invisible, una cal·ligrafia discontínua que intenta representar els versos que presideixen Saragatona:


Espero que t'agradi!