Fa pocs anys un diari venia, em penso que el diumenge, clàssics de la literatura per 1€. L'edició, evidentment, era una porqueria, però em va permetre fer-me amb llibres que tenia pendents i mai havia llegit. Un d'ells va ser El quadern Gris, de Josep Pla, però he de reconèixer que no el vaig acabar. Tot i que m'agradava, al final em va avorrir.
Ara, a través d'El Bloc del Bixo he descobert una iniciativa sorprenent: el blog d'El quadern gris. El blog va començar el 8 de març de 2008 amb l'inici del dietari de Pla, del 8 de març de 1918. I cada dia han anat penjant l'entrada corresponent per formar el que ells en diuen El quadern gris... al cap de 90 anys.
Una bona manera d'acostar-nos al quadern, amb un capítol per dia. Precisament avui, l'entrada parla de la seva inscripció com a soci de l'Ateneu Barcelonès, un lloc on he estat diverses vegades aquest darrer any i que m'ha fascinat.
12 gener 2009
El Quadern Gris 2.0
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
9 comentaris:
Quanta raó tenen aquells que diuen que la història es repeteix cíclicament ;)
a mi si va agradar-me el quadern gris, però potser has de trobar el moment perquè pot resultar "lent" en segons quins dies de lectura
petons
de moment vaig a poc a poc, llegint les entrades el seu dia corresponent encara que algun dia es faci una mica lent
carquinyol: i tant! :P
assumpta: sí, als llibrs els has de trobar el eu moment.
littleEmily: aquí deu estar la clau, jo ho vaig intentar fer tot de cop i al final era repetitiu.
good site and cool post.
És un llibre molt diferent a allò que sempre ens comentes i recomanes, però jo diria que és una lectura "imprescindible", amb dosificació, això sí. Jo he de reconeixer que el llegia alternant-lo amb altres lectures. Però és una obra mestra de la literastura catalana
daniel: bé, de tant en tant m'agrada variar :)
Estic d'acord, és una obra immensa, sobretot per la capacitat narrativa d'en Pla. Però també és veritat que costa de llegir (almenys a mi). L'aventatge és que pots anar llegint a temporadetes, com que no és una novel·la propiament dita no hi perds el fil.
glòria maria: sí, el millor és dosificar-lo :)
Publica un comentari