Després de llegir amb entusiasme la trilogia de El elfo oscuro, l'Amkiel em va comentar que al seu post li havien comentat que les continuacions no eren tan bones com el principi. Però, empesa per l'addicció, no vaig poder estar-me de comprar El Valle del Viento Helado, que recull la segona trilogia: La piedra de cristal, Ríos de plata, i La gema del halfling.
Aquest segon recopilatori s'inicia amb una invasió bàrbara a Diez Ciudades, a la Vall del Vent Gelat, on es configura el quintet d'amics de Drizzt: a Bruenor i Cattie-Brie s'hi afegeixen el halfling Regis i Wulfgar, originalment capturat en la batalla. Després d'això, tots junts s'enfronten a una segona invasió, capitanejada per un mag dominat per una pedra de poder malèfic. Després de la batalla, el grup surt a cercar Mithril Hall, l'antiga llar de Bruenor, ara ocupada per un drac per culpa de la cobdícia dels nans (a algú més li recorda a les mines de Mòria?). En aquesta empresa els persegueix l'assassí Entreri, que té com a missió trobar en Regis, i això els portarà a la darrera aventura del recull: recuperar el halfling de les mans del seu captor.
Després de l'avís de l'Amkiel, és inevitable la comparació entre les dues trilogies. Com ja vaig dir en el post de la primera, El elfo oscuro va de més a menys, on el menys és la seva sortida a la superfície. Per tant, no m'estranyava que la resta de llibres, fora de l'Antípoda Oscura, fossin més semblants a la història que no m'havia agradat que a la resta. Però no ha estat així. Si bé és cert que mantenir el nivell dels primers llibres de El elfo oscuro era complicat, Salvatore teixeix una història menys queca que la que trobem a la darrera part de la primera trilogia per construir una segona entrega plena d'emocions i batalles èpiques (i increïbles, però a qui li importa això?) que supera amb escreix molts altres llibres de fantasia.
Així doncs, seguiré devorant amb fruïció tots els volums on surti l'elf fosc (aquest m'ha durat tres o quatre dies escassos!). I és que he de reconèixer que, no per primera vegada, m'he enamorat.
(5)
PD: amb Drizzt m'he estrenat a la viquipèdia! Que al pobre només li havien dedicat un paràgraf...
4 comentaris:
Al llegir el títol de l'apunt he pensat que anaves a parlar de l'actualitat meteorològica !!
En fi, amb aquests llibres a mi em tens guanyat, ja que m'encanten !! Un altre més per a quan tingui temps.
Felicitat per l'estrena Viquipèdia !!
carquinyol: no, la meteorologia la deixo per l'altre blog ;)
Molt bé això de la viqui! Fent país.
A mi em va agradar menys, també, aquesta segona trilogia, però també estava enganxat. En Wulfgar em recorda una mica al Caramon Majere de Dragonlance, plè de músculs i tòtil. Hi ha llibres que narren les seves aventures en solitari, no m'hi he atrevit mai.
Fins després.
dodger: bufa, jo amb els llibres d'en Wulfgar sol no sé si m'hi atreviria...
Publica un comentari