La Màscara de la Mort Vermella

"Va passar a finals del cinquè o sisè mes del seu retir, mentre la plaga feia estralls a l'exterior, quan el príncep Pròsper va proporcionar al seu miler d'amics un ball de màscares de la més insòlita magnificència.


Quin voluptuós quadre el d'aquest ball de màscares! Permetint-me descriure els salons on va tenir lloc. Eren set, en una filera imperial. En molts palaus aquestes fileres de salons constitueixen llargues perspectives en línia recta quan els batents de les portes estan oberts de bat a bat, de manera que la mirada arriba al final sense obstacle. Aquí, el cas era molt diferent, com es podia esperar per part del duc i de la seva assenyaladíssima preferència per tot allò estrany. Les sales estaven disposades e manera tan irregular que la mirada només en podia abastar una cada vegada. Al cap de vint o trenta iardes es trobava un sobtat revolt, i a cada cantonada, un aspecte diferent.

A dreta i esquerra, al mig de cada paret, un alta i estreta finestra gòtica comunicava amb un passadís tancat que seguia les sinuositats de l'estança. Cada finestral estava fet de vidres de colors que harmonitzaven amb el to dominant de la decoració de la sala en què s'obria. El que ocupava l'extrem oriental, per exemple, estava decorat de blau, i els finestrals eren d'un blau viu. La segona estança estava ornamentada i guarnida de porpra, i les vidrieres eren purpúries. El tercer, enterament verd, i verdes les seves finestres. El quart, ataronjat, rebia la llum a través d'una finestra ataronjada. El cinquè, blanc, i el sisè, violeta. El setè saló estava rigorosament folrat per penjaments de vellut negre, que revestien tot el sostre i les parets i queien sobre tapissos del mateix teixit i color. Però només en aquesta estança el color de les vidrieres no corresponia al del decorat.

Els finestrals eren escarlata, d'un intens color de sang."

Edgar Allan Poe, 1842
La màscara de la mort vermella

En homenatge al 200 aniversari del naixement de Poe.