Los Viajes en el Tiempo

L'altre dia, a casa el meu pare, necessitava un llibre amb urgència (no entraré en detalls) i, sense ni mirar la prestatgeria, vaig agafar el primer que vaig trobar a l'atzar. La casualitat va voler que l'escollit fos Los viajes en el tiempo y el universo de Einstein, de l'astrofísic Richard Gott, i així m'ha estat possible arribar a conèixer una altra d'aquestes estranyes persones que no només són grans científics sinó també excel·lents divulgadors del camp en què treballen.

Va ser obrir Los viajes en el tiempo i quedar-m'hi enganxada. I no pot ser menys amb un llibre que comença el prefaci dient "los hijos de mis vecinos están convencidos de que tengo una máquina del tiempo en mi garaje", i obre el primer capítol amb una cita de La máquina del tiempo d'H.G. Wells. Per si això fos poc, tot aquest capítol és un repàs dels principals referents de ciència ficció del segle: La máquina del tiempo, Regreso al futuro, Cronopaisaje, Las alucinantes aventuras de Bill i Ted (jo en recordo els dibuixos animats), Vosotros, los zombies, Star Trek... Tots ells ens condueixen al llarg d'una introducció de luxe a les possibilitats i paradoxes del viatge en el temps.

Despres d'El sueño del viaje del tiempo passem a El viaje al futuro. Si algú no entén (fins allà on és possible) la relativitat d'Einstein llegint aquest capítol, dubto que la pugui arribar a entendre mai. Després de veure de quines dues maneres podem viatjar al futur ens traslladem a El viaje al pasado, i a partir d'aquí les coses es compliquen una mica. Tot i això, amb la seva brillant prosa i les seves metafòres, exemples, diagrames i referències Gott ens va rescatant dels punts més foscos i ens fa revel·lacions sorprenents: el motor de distorsió d'Star Trek sí que ens podria permetre viatjar al passat. A continuació ve El viaje en el tiempo y el origen del Universo, el capítol més complex i sospito que el més científicament controvertit, on es repassen les diferents teories de l'origen i destí de l'univers, des del Big Bang fins a propostes més divertides com que el nostre univers es va originar en un bucle temporal. El llibre es clou amb un Informe desde el futuro com a conclusió.

D'aquest llibre pràcticament només en tinc lloances, i puc afirmar sense cap mena de dubte que és un dels millors llibres de divulgació que he llegit mai. De fet, n'he tret inspiració per una bona temporada de posts a la lent! L'únic capítol que fluxeja és el darrer, on es dedica a jugar amb l'estadística per fer una sèrie de prediccions, si bé estadísticament rigoroses i fins a cert punt divertides, al meu parer absurdes a la pàctica per la seva amplitud (la Gran Muralla Xinesa es mantindrà dempeus més de 56 anys i menys de 86.160) i sense massa relació amb la resta del llibre. Però no m'hi acarnissaré pas per aquesta petita disgressió!

(5)