El mem del 7

L'altre dia vaig veure el mem del 7 a cal Veí, i avui, quan he anat a donar un volt pel Basar, m'he trobat que en Jacme ja me'l tenia preparat i embolicat per regal.

Tot i que avui tocava post sobre les aventures de Roland de Gilead, al final m'he decidit per respondre el mem. Això sí, a la meva manera. Aquest mem només té una norma: el número 7 és la referència. Així doncs, ha patit una pila de mutacions i interpretacions lliures. Hi ha qui parla de pecats capitals i altre galindaines, qui explica els seus set plaers culturals, qui es decanta pels seus set llibres preferits, qui ens fa un recorregut de set parades per la seva història òptica particular, i tantes versions com blogs hi han passat.

I com que queda poc lloc per les llistes originals, he decidit convertir aquest mem en un concurs. Que què s'hi guanya? Doncs l'admiració incondicional dels companys blocaires. O què us pensàveu?

Entrem en matèria. Es tracta d'encertar a quins llibres corresponen aquests set fragments, que no garanteixo que hagin aparegut abans pel blog i dels que, en cas necessari, n'he fet una traducció lliure:

1. "Va mirar fixament el títol del llibre i va sentir fred i calor al mateix temps. Això era, exactament, el que havia somiat tan sovint i el que, des que s'havia entregat a la seva passió, havia desitjat. Una història que no acabés mai! El llibre de tots els llibres! Havia d'aconseguir-lo, costés el que costés."

2. "Dune té una sola riquesa: l’espècia, nascuda del desert, que dóna longevitat i presciència, i que tot l’univers compra sense que importe el seu preu."

3. "Quan el senyor Bilbo Baggins del Passatge del Sac va anunciar que aviat celebraria el seu cent onzè aniversari amb una festa d'especial magnificència, hi va haver moltes enraonies a Hobbiters. En Bilbo era molt ric i molt peculiar, i havia estat la meravella de la Comarca durant 60 anys, des de la seva remarcable desaparició i retorn inesperat."

4. "Era gairebé la una de la matinada; la pluja repicava desmaiadament contra els vidres, i la meva espelma estava gairebé consumida, quan, a la claror tènue del llum gairebé extingit, vaig veure obrir-se l'apagat ull groguenc de la criatura; va respirar fort, i una convulsió va agitar els seus membres."

5. "«Com tu desitgis.» Era l'única cosa que li responia. «Com tu desitgis.» «Acosta'm això, xicot.» «Com tu desitgis.» «Eixuga'm això, xicot.» «Com tu desitgis.»"

6. "Un moment després va sentir-se un grinyol espantós i repugnant com el d'una màquina monstruosa funcionant sense lubricar. Provenia de la gran telepantalla situada al fons de la cambra. Era un soroll que et feia xerricar les dents i posava els cabells del clatell de punta. Havia començat l'Odi."

7. ""Oh, no! Oh, no! Faig tard!" (després, quan hi pensava, se li va ocórrer que hagués hagut d'estranyar-se, però en aquell moment semblava força natural); però, quan el Conill va treure un rellotge de la butxaca de la seva armilla, i el va mirar, i després va afanyar-se encara més, l'Alícia va fer un bot."

Les noves víctimes que hauran de fer el mem són, evidentment, tots aquells que encerteu algun fragment. I tothom a qui li vingui de gust fer-lo!