Frankenstein Insólito

Frankenstein insólito em va cridar des de les prestatgeries de la biblioteca. Sobretot quan vaig veure que el nom de Brian Aldiss (y otros) acompanyava el títol al llom. Així doncs, també em va acompanyar a casa, i de fer el vaig començar abans que Stardust.

Aquest llibre, originalment titulat The ultimate Frankestein, recull 20 narracions escrites per autors destacats de la fantasia i la ciència ficció per commemorar els 60 anys de l'estrena de la pel·lícula de Frankenstein. A més, s'inicia amb un inspirador pròleg d'Isaac Asimov, El aprendiz de Dios (això és el títol del pròleg, no la meva opinió de l'autor), on fa un repàs dels intents literaris de l'home de ser Déu, des del famós film de Disney Fantasia fins a R.U.R., passant per la Ilíada i els Gòlems.

El llibre en sí, però, és irregular. I sorprenentment, els autors del qui més esparava, com Aldiss, m'han decebut notablement. Ell, com la majoria, es limita a fer una revisió del mite: trobem Frankensteins escrivint cartes des del Pol, Frankensteinsal psiquiatra, Frankensteins exiliats aquí i allà, Frankensteins empresonats, fins i tot fills naturals de Mary Shelley que esdevenen Frankensteins. Tot plegat molt poc original i sobretot força avorrit perquè, és clar, expliquen tots la mateixa història.

Tot i això hi ha algun conte diferent, fantàstic, que parteix de la idea subjacent a la història original per crear relats basats en l'egolatria humana i l'intent de crear, o prolongar, la vida més enllà del que marca de la naturalesa. Entre ells destaquen especialment Casi Carne, de Katherine Dunn, i Fortaleza, de Kurt Vonnegut, que a més està escrit en forma d'obra de teatre. Només per la seva lectura ja val la pena haver agafat el llibre.

(2)