L'Home que Explicava Històries

Hi ha històries universals, i històries particulars. Llegendes i contes, i vides que el destí entrellaça fins arribar fins nosaltres. Hi ha contallaires que saben fer de la quotidianeïtat grans aventures, que emocionen amb els clàssics, que saben reinventar les narracions perquè mai sonin iguals.

L'home que explicava històries és tot això, i molt més. Són històries que s'entrellacen, mites que es nuen amb realitat, narracions dins de contes, rondalles familiars. Mentre el pare del protagonista agonitza a l'hospital i Fàtima s'amistança amb un djinn, l'autor trena amb mestratge una cosmogonia particular que ens passeja per la guerra al Líban, els contes de Les mil i una nits, el passat de la família, les llegendes àrabs clàssiques, l'esperit dels hawatis (narradors), la mitologia grega, i una infinitat de cabdells que teixeixen un tapís fantàstics on, en ocasions, és difícil destriar a quina figura pertany cada fil.

Un llibre que absorveix, però que requereix paciència. Paciència per conèixer els personatges, paciència per entrar en totes les històries i aprendre a seguir-les, a no confondre's, a recordar qui explica cada conte dins d'un conte dins d'un conte. Un llibre comprat d'impuls i al mateix temps, tot i l'esforç inicial, un gran encert.

(5)