La història de La casa de les belles adormides és per mi la història del descobriment d'una petita gran llibreria, A peu de pàgina, que per cert també té blog.A peu de pàgina és un llibreria de barri situada al carrer Major de Sarrià. Més que una llibreria, de fet és una llar de llibres. Ampla i espaiosa, amb pocs llibres seleccionats i ordenats amb cura, és un bon lloc on perdre's una estona entre els lloms de les obres que s'arrengleren a les prestatgeries. I entre elles vaig trobar aquesta petita joia, La casa de les belles adormides, l'excusa perfecta per comprar alguna cosa en una llibreria de la que no volia marxar amb les mans buides.
La casa de les belles adormides és un secret ben amagat, una casa només per bons clients, fidels i de confiança. De confiança, perquè ja res poden fer a les noies adormides els vells que jeuen al seu costat esperant, potser, retrobar una espurna de la seva joventut passant la nit al costat d'una jove bellesa narcotizada.
Com resulta evident només veient-ne la portada, aquesta és una novel·la japonesa. Com a tal, segueix un ritme sinuós, pausat, a vegades una mica aliè, però que atrapa el lector en una tranquil·la frisança. Es despertarà alguna noia, alguna nit? El vell Eguchi no és tan vell, no tan de confiança com els altres clients. Tanmateix, al costat de les belles adormides, que al mateix temps l'atreuen i el repugnen, recordarà amors passats, aventures fugaces. Una aroma, un pit blanc, uns llavis que s'entreobren... amb cada gest, les noies desperten la seva passió encara no morta, i els seus records enterrats.
Com la llibreria on el vaig trobar, La casa de les belles adormides destil·la repòs i desprèn un embruix suau, només apte per ser assaborit sense presses.
(5)
Properament, més llibres pendents de comentar:
- Olor de colònia
- La nave de un millón de años
- Sendas de tinieblas
- Robots i Aliens (els 3 primers llibres)
- Crepúsculo







11 comentaris:
Una bona recomanació!
ostres! aquest sí que sona bé! gràcies!
Pensava que anaves a parlar de la llar de les lectores del llibre anterior !! ;)
El tinc a la tauleta de nit que m'espera...
Seguiré el teu consell i un dia que vingui a Barcelona em perdré per aquesta llibreria.
L´estic llegint.
Les belles adormides desperten mil records. Bona traducció.
El silenci de Gaspar Hernàndez te com a referència aquest llibre, dit per ell mateix.
Coneixes Un lloro pel vicari i altres contes, George Durrell?
Imma
... No sabria dir-te si la literatura japonesa té com a característica el ritme sinuós del que parles, sí que puc dir que m'atrapa en el seu flux, inclús algunes lectures provoquen un estrany neguit, tot i que no em creen cap sensació d'impaciencia... però em queda molt per llegir... La casa de les belles adormides em va agradar, però de Kawabata, de moment, em quedo amb País de Neu...
kweilan: l'has llegit?
kika: a mi m'ha agradat molt!
carquinyol: no sóc tan dolenta... ;)
l'espolsada: doncs espero la teva opinió!
marta: val la pena. Sobretot els dies que fan lectures! I la llibretera és molt maca.
imma: el silenci el tinc a casa, ja diré quan me'l llegeixi! El del lloro no el conec.
ariadna: país de neu? Apunto! Abans de les belles, aquest autor era totalment desconegut per mi.
Hi ha llibreries que tenen un caliu que convida a llegir. En canvi n'hi ha d'altres que t'inciten a anar-hi amb un llumí i un bidó de benzina.
Uf,no se, les novel·les japoneses no m'atrauen especialment, tot i que n'he llegit alguna.
josep: bona la indirecta cap a la trilogia de moda!
jomateixa: jo només he llegit aquesta i una del Murakami, i tot i que m'han agradat, ha estat en gran part per la seva estranyesa. Això sí, s'ha d'estar d'un humor especial per llegir-los!
Publica un comentari