Only You Can Save Mankind

Què faries si, a mitja batalla espacial, l'enemic es rendís? Això és exactament el que li passa a en Johnny Maxwell quan és a punt de derrotar la darrera nau de la pantalla, a punt de passar al següent nivell (no pensàveu que parlava d'una batalla de debò, oi?). Què pot fer en Johnny? Perquè el joc té un botó per disparar, però no en té cap per acceptar una rendició. I ara ell és l'únic que pot salvar els Scree Wee de la masacre que els infligeixen els humans des de milers d'ordinadors d'arreu del món.

Suposadament, aquest és un llibre infantil. Però a part de que el protagonista és un nen, d'infantil no en té res. Only you can save mankind és una metàfora molt aguda que té com a teló de fons la guerra del Golf, una guerra que per Johnny no és pas més real que la que ell manté contra els Scree Wee: un desplegament de llum, color i explosions a través d'una pantalla.

Això sí, com en tots els llibres de Pratchett, la crítica i ironia socials subjacents no deixen d'estar amanides de grans moments de comicitat entranyable. Com la reflexió d'en Johnny en treure un alienígena d'un paquet de cereals. O com el moment inoblidable en què, volant per l'espai escortant als Scree Wee, es troba les restes d'una altra civilització esclafada pels humans, els vells amics Space Invaders.

Una història del·lirant i plena d'humor, on la ficció es barreja amb la realitat dins i fora el llibre, dins i fora la pantalla, dins i fora el cap del pobre Johnny. Un altre llibre imprescindible de Pratchett.

(5)

Properament, més llibres pendents de comentar:

• Olor de colònia
• La soledat dels nombres primers
• La nave de un millón de años
• Sendas de tinieblas