El Nombre del Viento

Tinc llibres pendents de comentar des de fa molt temps (com el pobre Olor de Colònia), però no vull reempendre els comentaris de llibres sense començar pel que per mi ha estat el llibre revelació de l'estiu, El nombre del viento.

A Maite Libros, una llibreria de Gràcia, tenen un costum que em posa molt nerviosa: cada vegada que vas a comprar-hi alguna cosa t'intenten encolomar un altre llibre recomanant de manera insistent tot el que tenen que s'assembla al producte que dus a les mans, sense que hagis demanat opinió en cap moment. Així que quan, amb A trenc d'alba sota el braç i després d'haver demanat infructuosament per La colonia perdida, la venedora va començar a cantar-me les excel·lència d'El nombre de viento, la vaig seguir per pura educació i disposada a dir "ah, pinta bé, en tot cas una altre dia, gràcies" tan bon punt acabés de parlar. Però em va posar el llibre a les mans, i en vaig llegir la contraportada:

"He robado princesas a reyes agónicos.
Incendié la ciudad de Trebon.
He pasado la noche con Felurian y he despertado vivo y cuerdo.
Me expulsaron de la Universidad a una edad a la que a la mayoría todavía no los dejan entrar.
He recorrido de noche caminos de los que otros no se atreven a hablar ni siquiera de día.
He hablado con dioses, he amado a mujeres y he escrito canciones que hacen llorar a los bardos.

Me llamo Kvothe, quizá hayas oído hablar de mí."

No m'hi vaig saber resistir.

A la solapa del llibre una crítica compara Patrick Rotfuss amb Tolkien, K. LeGuin, i R.R. Martin. Afortunadament, El nombre de viento no té cap semblança amb els dos darrers (dels que en podeu veure la meva opinió als enllaços). I també afortunadament, tampoc té cap semblança amb Tolkien, ni és cap novel·la descafeïnada inspirada en el mestre. Ens trobem davant un llibre nou, original, que beu de nombroses fonts però no n'abusa, que combina de manera genial els elements del gènere per fer una obra sorprenent i addictiva.

Kvothe s'ha canviat el nom, i ha canviat de vida. Ara, sota el nom de Kote, regenta la Roca de guia, un petit hostal on, en les seves pròpies paraules, s'hi pot trobar de tot menys clients. I això és precisament el que cerca, tenir pocs clients, ser desconegut, passar desaparcebut. S'amaga, no sabem de què, no sabem de qui. Però un dia arriba a l'hostal Cronista, biògraf i caçador de mites, i el reconeix. Després d'una llarga estona, Kvothe accedeix a contar-li la seva història. Ho farà al llarg de tres dies. Terrible condició pel lector, ja que Rothfuss només accedeix a contar-nos un dia en cada llibre... i de moment només s'ha publicat el primer! Això sí, si el segon volum manté la qualitat del primer, l'espera haurà valgut la pena.

(5)

I s'afegeix un llibre més a la llista dels pendents de comentar:

• Olor de colònia
• La nave de un millón de años
• Sendas de tinieblas
• Robots i Aliens (els 3 primers llibres)
• Crepúsculo (tota la saga)
• Conan el cimmerio (dos volums)
• La guerra interminable
• Órbita inestable
  
• Las brigadas fantasma
• La legión del espacio
• Coraline (llibre i còmic)
• Trilogia Millenium (el primer i el tercer)
  

PD: com és tradició discontínua a Biblosfera, un dels enllaços amaga el primer capítol, per anar fent boca.