Tot i que darrerament estava una mica abandonada, ahir Biblosfera va fer tres anys. I avui, quan compleix tres anys i un dia, com en les condemnes de pel·lícula, el seu trajecte arriba a la fi.
Quan miro enrere em sorprenc que aquesta petita aventura, que va començar amb una plantilla verda de blogger i que no em pensava pas que arribaria ni al mes de vida, hagi durat tres anys. Això, evidentment, ho heu fet possible tots els que heu anat passant per aquí a deixar-me els vostres comentaris. De fet, sé que ho trobaré a faltar. Ja ho trobo a faltar. En els darrers temps, cada vegada que m'obligava a mi mateix a escriure un nou post i llegia el que m'anàveu dient, pensava: com has pogut estar sense escriure tants dies? Però després d'estar tot el dia escrivint a la feina, pensant com expressar el que vull dir amb precisió, buscant les paraules justes, quan arribo a casa no tinc esma de seguir amb el mateix. I, com ja havia llegit en un altre blog, quan mantenir aquest espai és una obligació (si bé satisfactòria i autoimposada), ja no té gaire sentit seguir. I menys si els posts s'espaien mesos.
Així doncs, moltes gràcies a tots per passar per aquí durant tot aquest temps. No dubteu que, encara que ja no escrigui per aquí i que tot sovint ni tant sols us escrigui un comentari, no deixo de llegir-vos.
02 novembre 2009
Tres anys i un dia
Publicat per
Anna
a les
19:15
Etiquetes: Celebracions
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)







24 comentaris:
Ooooooohhhh!
:-(
Però ja se sap. Tot té un principi i un final. I el camí ha estat ple de sorpreses ben agradables!
Realment trobarem a faltar aquest racó biblogràfic.
... Ho entenc, però em sap greu: BibloSfera va ser el primer blog que vaig seguir. Moltes gràcies a tu, et trobaré a faltar...
... Una abraçada...
Oh, vàrem néixer junts i ara sento com si perdés algú de la familia. Confio en que ens tornem a trobar en aquesta teranyina de l’internet. Un petó...
Molta sort i una abraçada!!
Et trobarem a faltar. Una abraçada.
sap greu que hi hagi blogs que ho deixen... que hi hagi sort.
És una llàstima que tanquins la paradeta! Espero que ens anirem trobant per la catosfera. I felicitats per haver aguantat tres anys, que té molt de mèrit.
Quina pena! Ha estat un plaer acompanyar-te en els teus mons. Una abraçada.
Ostres!
Quin greu!
Espero que d'aquí un temps, o anys, puguis tornar, amb tots els millons de llibres que t'haurás llegit i dir-nos que tornes a obrir el blog.
Se que et sap greu deixar'ho així que ànims.
Ohhhhhhhhhh!
No deixis de treure el cap i llegir-nos, ens agradarà sentir-te de tant en tant.
Sort!
Quina tristor :(
Bé, espero que d'alguna forma ens seguim llegint!
Ànims!
Et trobarem a faltar, Anna!
Coincideixo amb l'Ariadna, el teu també va ser dels primers blogs que vaig seguir... i que vaig enllaçar sobretot perquè m'oferies unes lectures fresques i fantàstiques.
Un petonet,
SU
moltes gràcies a tots! Però no em digueu aquestes coses, que em feu plorar i tot, coi! Qui diria que és tan difícil tancar un blog...
Ohhhhh quina mala notícia :-(
Vaig descobrir aquest bloc només fa uns mesos i m'ha suggerit lectures molt interessants.
De tota manera, més greu et deu saber a tu, i si el tanques és perquè et calia tancar aquesta etapa. Ha estat un plaer haver-te llegit.
Una abraçada!
Abans que res, dir-te de tot cor que se't trobarà a faltar. I tot seguit, felicitar-te per la feina que has fet durant tot aquests temps i per aquest final tan elegant.
Una abraçada
Ohhhhhhhhh! :-(
Em sap greu, perquè et trobaré a faltar. De fet, aquests mesos ja trobava a faltar les teves opinions sobre els llibres. I tots els llibres que he llegit gràcies a les teves recomanacions.
Però bé, si estàs cansada, s'entèn que no continuis.
De totes maneres, dir-te que un dels millors llibres que he llegit els últims temps, "La mujer del viajero en el tiempo" el vaig llegir gràcies a tu. Si no hagués sigut per tu, me l'hagués perdut. Així que moltíssimes gràcies! Per aquest, i per tots els altres, tant els que he llegit, com els que estan a la llista d'espera.
sóc un optimista empedreït, i un creïent de primera fila, així que tinc Fe en què qualsevol dia d'estos (tres dies, tres setmanes o tres anys, tant si val) Biblosfera ressuscitarà i tornarà a caminar entre els blocs!
moltes gràcies per haver compartit amb nosaltres tantes i tantes paraules: t'enyorarem molt
una besada ben gran!
Oooh, quina pena :´( Amb el que m'agradava llegir les teves ressenyes i recomanacions. També tanques l'Altre costat?
Entenc perfectament els teus motius, encara que no treu que et trobaré a faltar. Gràcies per aquests tres anys.
Una abraçada
una vegada més, gràcies a tots.
La lent tmabé la tanco, de fet, fa mesos que és morta, però ben aviat li faré un enterrament digne.
Això sí, com diu en Jacme, no descarteu un aixecament de cadàver algun dia, d'aquí un temps! Que ja ho començo a trobar a faltar... ;)
Ostres, em quedo amb el darrer comentari del retorn de biblosfera. Sempre és millor acabar amb un somriure, no? ;)
És una llàstima no poder seguir llegint les teves recomanacions, però entenc que és complicat tirar endavant per (auto)obligació.
Gràcies per aquests tres anys de llibres (i algun còmic)!
Anna, no s'hi val! Espero que sigui un fins aviat i que potser t'ho repenssis. Vas ser un dels primers blogs que vaig descobrir i vas ser la culpable de que jo ara en tingui un ( sense aquell primer comentari el nsotre blog no hagués passat d'una simple prova).
Gràcies per totes les recomanacions d'aquests anys i per totes les descobertes de la lent
Fins aviat, eh? Encara que només sigui de visita
Au va!
Que el dia que et llegeixis el segon del Rothfuss o alguna altra joia d'aquest estil frisaràs per comentar-ho i no t'hi podràs estar de fer-ne una entrada!
De moment et recomano la saga de Chronicles of Chaos del John C. Wright que a les 200 pàgines ja m'ha enganxat!
P.S. Consevol dia ressuscita el meu bloch, però no té tant de mèrit ja que sempre hi ha no-morts rondant-hi per allà!
I ara qui ens recomanarà llibres, eh? Eh? Qui? Qui?
Una abraçada, Anna, recorda de tant en tant les aventures compartides.
Em sap greu que no continuis, et trobaré a faltar. Però mai se sap potser d'aquí un temps tornes a escriure en aquest blog o en algun de nou.
Una abraçada,
Publica un comentari