Més Tolkien Inèdit

M'assabento gràcies a un mail que m'ha enviat en Carquinyol que en Christopher Tolkien torna a perpetrar, vull dir publicar, una obra inèdita del seu pare. En aquesta ocasió es tracta de La llegenda de Sigurd y Gudrun, una obra en vers que narra la llegenda nòrdica de Sigfrid i la caiguda dels Nibelungs, i que Tolkien va escriure entre 1920 i 1930.

Aquest nou llibre, que l'editorial Houghton Mifflin Harcourt publicarà en anglès el maig, inclourà una introducció d'en Tolkien pare i s'acompanyarà de notes d'en Tolkien seu fill, que segons El País porta 30 anys treballant en el manuscrit (quina por).

A més, els fans de Christopher podran gaudir d'una edició especial limitada a 500 exemplars signada, que a més de l'autògraf contindrà cinc reproduccions de pàgines originals del manuscrit, pel mòdic preu de 250 GB. Serà qüestió d'aprofitar ara que la lliura va baixa i això només representen 282 eurets de no res. Ara que, després de la darrera experiència, no ho tinc gaire clar...

La_Walkiria__Caval...

Mem de llibres

He pujat a casa el Veí a demanar-li sal pel sopar i m'he trobat que estava fent un mem, que diu que ha trobat al Què llegeixes. I tot i que ell no l'envia a ningú, com que va de llibres m'ha agradat i he decidit apropiar-me'l.

Recomana’m un llibre: però si t'en recomano cada setmana!

El llibre que estàs llegint: Marte Rojo. Properament en pantalla...

L’últim llibre que has llegit: Stardust. Sí, sí, ja ho sé que al blog el darrer és Frankenstein Insólito, però és que vaig fer una petita trampeta temporal.

El llibre que començaràs aviat: L'home que explicava històries o El legado del Drow, encara m'ho estic pensant.

El llibre amb el títol més estrambòtic que has llegit: El Capità Calçotets i la terrible trama del Professor Tirapets. I no, no me l'he llegit, el duia un dia el meu cosí! (Bé, val, li vaig robar i me'l vaig llegir d'amagat amb un moment... era terrible!).

El llibre amb el millor inici: "En un forat al terra, hi vivia un hòbbit". No cal que us en digui el títol, oi?

El llibre que més vegades deus haver llegit: rellegeixo moltíssim, però el rècord el té El Senyor dels Anells. Gairebé una lectura anual des dels 9 anys...

El llibre favorit de la teva infància (o que ara recordis amb més afecte): bufa, moltíssims! A més de Tolkien, els llibres dels Cinco, Jules Verne, Emilio Salgari, Alfred Hitchcock y Los tres investigadores, molts títols de La Galera i el Vaixell de Vapor... no sabria pas escollir!

Recomana’m un llibre que no sigui ficció: escombrant cap a casa, The ancestor's tale o Genome.

El llibre que et va fer saltar les llàgrimes (de riure): La Guia de l'autostopista galàctic, i Mort.

El llibre que et va fer saltar les llàgrimes (de tristesa): bufa, molts, molts! Si és que sóc una bleda... La plorera de la primera vegada que vaig llegir El hòbbit va durar diverses hores.

El llibre que et va fer encongir-te de por: El Senyor dels Anells. Un monitor de colònies d'estiu ens explicava els fragments dels espectres a la nit com a conte de por. Just havia acabat El hòbbit abans de marxar i el volia llegir al tornar, però em va fer agafar tanta por que vaig esperar un any!

El llibre que et va fer venir ganes de llençar-lo per la finestra: La pell freda, que em va semblar una estafa després d'haver llegit Pandora al Congo. Em va agradar, però són idèntics!

Recomana’m una col•lecció: Nova, de ciència ficció.

Un llibre que t’agradaria haver escrit: tants!

Un llibre que vas abandonar (sense acabar): n'he abandonat pocs, però procuro oblidar-los el més ràpid possible! Un cas curiós va ser El quadern gris, que de fet sí m'agradava. I Dune, la primera vegada que el vaig agafar!

Un llibre que agrada, i molt, a tothom, però a tu no: El noi del pijama de ratlles. Ecs! I la saga Canción de Hielo y Fuego. Quina gràcia li troba tothom?

Un llibre perfecte: és que si ho dic, em direu que sóc una pesada i que em repeteixo.

Un llibre que et van obligar a llegir i vas acabar odiant: El misterio de la cripta embrujada i El amante bilingue. Ecs, ecs, ecs!

Un llibre que et van obligar a llegir i et va agradar molt: Los renglones torcidos de Dios. Me'l van fer llegir al BUP i em va marcar moltíssim.

Recomana’m un còmic/novel•la gràfica: no llegeixo còmics gairebé mai, gairebé he començat ara, però dels pocs que he llegit, The Gunslinger born.

Un/a autor/a que vulguis reivindicar: ho feia fa poc, Manuel de Pedrolo.

Un/a autor/a inesgotable per a tu: Tolkien. Ja s'encarrega el seu fill que sigui així!

Un/a autor/a que mai decep: Asimov, el mestre.

Un/a autor/a que no pots veure ni per la televisió: mm, em sembla que no odio tant a ningú. Si més no, no em ve al cap, deu ser cosa de l'hora...

Recomana’m una biografia/autobiografia: ui, jo d'això no en llegeixo.

La sèrie de llibres que més va enganxar: ara estic enganxadíssima als Reinos Olvidados, a les sagues de El elfo oscuro.

La sèrie que va perdre interès: Los caminantes del viento, una sèrie com Los hijos de la Tierra però més realista (i desgraciada). Lamentablement, no em va agradar gens com evolucionava el meu personatge preferit, i ho vaig deixar estar al cap d'uns quants llibres.

La sèrie completa que tens exposada amb orgull: no és una sèrie, però la meva col·lecció d'edicions de Tolkien.

Darwin

Avui es compleixen 200 anys del naixement del naturalista Charles Darwin, conegut com el pare de l'evolució. I tot i que aquest és un blog de llibres, la meva part científica es veu impulsada a reflectir-ho aquí també. Com no podia ser d'una altra manera, però, ho faré a través de la seva bibliografia principal.

Voyage of the Beagle
(Els viatges del Beagle)
Els viatges del Beagle, publicat el 1839, recull les seves memòries del segon viatge que va realitzar amb el Beagle, entre 1831 i 1836. A part d'un llibre de viatges, però, també conté descripcions de la biologia, la geologia i l'antropologia que va observar durant aquest període. El llibre, que va tenir una gran acollida, va passar per diferents reedicions i revisions, durant les que Darwin va anar modificant el text original per adaptar-lo a les seves noves idees. Tot i el seu gran èxit, però, no n'he trobat cap edició ni en català ni en castellà.

Zoology of the H.M.S. Beagle
(Zoologia del viatge de l'H.M.S. Beagle)
Aquest llibre no va ser escrit directament per Darwin, sinó que ell en va ser l'editor i només va participar en algunes parts, com en la introducció geològica a la part 1: Fòssils de mamífers. Aquesta zoologia, organitzada en 5 parts que es reparteixen al llarg de 19 números, va veure la llum entre el febrer de 1838 i l'octubre de 1843. En ella s'hi descriuen les espècies animals que va trobar al llarg del seu viatge. Pel que he pogut esbrinar, no ha estat traduït a altres llengües.

On the Origin of Species
(L'origen de les espècies)
Sense cap mena de dubte aquest llibre, que enguany celebra el 150 aniversari de la seva publicació, és l'obra més destacada de Darwin, tot i que no la més polèmica (probablement aquest mèrit el té Descent of Man). A L'origen de les espècies Darwin proposà per primera vegada que les espècies canvien, evolucionen, guiades per la selecció Natural. Va trigar molts anys a decidir-se a publicar aquest llibre, tants que gairebé li van passar davant: un dia va rebre una carta de Wallace on aquest li demanava la seva opinió sobre la seva idea de l'evolució de les espècies. Tot i que ara coneixem Darwin com el pare de l'evolució, ell va ser honest i van presentar els seus resultats conjuntament.
L'origen de les espècies ha estat publicat tant en català com en castellà. A l'altre blog n'he penjat un podcast, si el voleu sentir. La idea és anar-ne fent al lectura completa, però ja ho veurem.

Descent of man
(L'origen de l'home)
Publicat el 1871, Descent of Man va ser la segona gran revolució de Darwin. En aquesta obra va gosar anar més enllà i afirmar que no només les espècies evolucionen sinó que l'home és una espècie més, que va evolucionar d'altres animals i no prové d'Adam i Eva. La publicació d'aquest llibre li va reportar grans crítiques des de tots els àmbits, de la religió a la política i la premsa, entre elles la famosa caricatura de Vanity Fair on apareix dibuixat amb cos de mico. Aquest llibre ha estat publicat en castellà, però fins on jo sé no en català.

The Autobiography of Charles Darwin
(L'autobiografia de Darwin)
Darwin també va escriure una autobiografia titulada Recollections of the Development of my Mind and Character que, tot i anar destinada a la seva família, va ser publicada pel seu fill Francis Darwin el 1887, cinc anys després de la seva mort, amb el títol The autobiography of Charles Darwin. Francis, però, va retallar d'aquesta autobiografia els fragments crítics amb Déu i l'església, que no van reaparèixer fins el 1958, quan Nora Barlow, néta de Darwin, en va compilar una nova edició per celebrar el 100è aniversari de L'origen de les espècies. El llibre està editat tant en català com en castellà, en la versió no retallada.

Frankenstein Insólito

Frankenstein insólito em va cridar des de les prestatgeries de la biblioteca. Sobretot quan vaig veure que el nom de Brian Aldiss (y otros) acompanyava el títol al llom. Així doncs, també em va acompanyar a casa, i de fer el vaig començar abans que Stardust.

Aquest llibre, originalment titulat The ultimate Frankestein, recull 20 narracions escrites per autors destacats de la fantasia i la ciència ficció per commemorar els 60 anys de l'estrena de la pel·lícula de Frankenstein. A més, s'inicia amb un inspirador pròleg d'Isaac Asimov, El aprendiz de Dios (això és el títol del pròleg, no la meva opinió de l'autor), on fa un repàs dels intents literaris de l'home de ser Déu, des del famós film de Disney Fantasia fins a R.U.R., passant per la Ilíada i els Gòlems.

El llibre en sí, però, és irregular. I sorprenentment, els autors del qui més esparava, com Aldiss, m'han decebut notablement. Ell, com la majoria, es limita a fer una revisió del mite: trobem Frankensteins escrivint cartes des del Pol, Frankensteinsal psiquiatra, Frankensteins exiliats aquí i allà, Frankensteins empresonats, fins i tot fills naturals de Mary Shelley que esdevenen Frankensteins. Tot plegat molt poc original i sobretot força avorrit perquè, és clar, expliquen tots la mateixa història.

Tot i això hi ha algun conte diferent, fantàstic, que parteix de la idea subjacent a la història original per crear relats basats en l'egolatria humana i l'intent de crear, o prolongar, la vida més enllà del que marca de la naturalesa. Entre ells destaquen especialment Casi Carne, de Katherine Dunn, i Fortaleza, de Kurt Vonnegut, que a més està escrit en forma d'obra de teatre. Només per la seva lectura ja val la pena haver agafat el llibre.

(2)

Stardust

Quan vaig veure la pel·lícula Stardust, a Copenhaguen, no sabia que estava basada en un llibre amb el mateix títol, però vaig sortir del cinema molt satisfeta (tot i que em sembla que vaig ser la única del grupet). Recordo que em va encantar la seva estètica de conte de fades combinada amb tocs d'humor, que al meu criteri en feien una de les millors pel·lícules del gènere que havia vist últimament (tot i que reconeguem que el llistó no està, ni estava fa un any, gaire alt).

L'altre dia vaig posar els peus per primera vegada en uns quants anys a una biblioteca, la de Lesseps. Allà vaig comprovar amb sorpresa que, per quantitat de llibres i disponibilitat de fons, no té res a veure amb la de des-Gràcia, que és la que em quedava més a prop abans de canviar de casa. Així doncs vaig aprofitar per agafar uns quants llibres, entre ells aquest. Si bé no havia fet cap pas per trobar-lo abans, tenia l'espineta clavada des que havia sabut que la pel·lícula es basava en una novel·la, i en quan el vaig veure no ho vaig dubtar.

Per variar de les últimes ressenyes que he escrit, Stardust no em va decebre gens. Tot i que alguns fragments, especialment el final, han estat molt modificats a la pel·lícula, crec que estan prou ben resolts en els dos suports, explotant els recursos que el fan més atractiu en cada camp. El llibre tampoc no és tan còmic com la seva adaptació a la gran pantalla, ni tan dramàtic en els moments de tensió, però no es fa avorrit en absolut. I és que Stardust és sense cap mena de dubte una obra de gran originalitat, que trenca els estereotips del gènere sense mofar-se'n, que fa conviure el món real i el món de les fades d'una manera sorprenent, que enganxa des del primer moment, que desconcerta en ocasions. Un llibre, en poques paraules, que fa de bon llegir.

(5)

The Long Road Home

Després del rotund èxit de la primera part del còmic de La Torre Oscura, The Gunslinger Born, no vaig dubtar a comprar-ne la segona part, The Long Road Home. Tot i que el preu em va semblar abusiu (juraria que el primer era més barat), vaig creure que valia la pena.

Però quan el vaig obrir, la il·lusió es va esfumar ràpidament. L'argument és pobre, massa lineal, molt per sota del del primer volum, i al dibuix li manca la força expressiva d'aquell. I a més, és molt més curt. Es nota que la història que narra The Gunslinger Born formava part de l'argument de la novel·la original, mentre que aquest sembla fet a corre-cuita per aprofitar la bona acollida del primer.

No sé si tenen previst fer un tercer volum amb les històries del pistoler, però si no reprenen la història original i volen seguir venent-nos historietes insípides sobre la seva vida adolescent, que no comptin amb mi.

(1)

El mem del 7

L'altre dia vaig veure el mem del 7 a cal Veí, i avui, quan he anat a donar un volt pel Basar, m'he trobat que en Jacme ja me'l tenia preparat i embolicat per regal.

Tot i que avui tocava post sobre les aventures de Roland de Gilead, al final m'he decidit per respondre el mem. Això sí, a la meva manera. Aquest mem només té una norma: el número 7 és la referència. Així doncs, ha patit una pila de mutacions i interpretacions lliures. Hi ha qui parla de pecats capitals i altre galindaines, qui explica els seus set plaers culturals, qui es decanta pels seus set llibres preferits, qui ens fa un recorregut de set parades per la seva història òptica particular, i tantes versions com blogs hi han passat.

I com que queda poc lloc per les llistes originals, he decidit convertir aquest mem en un concurs. Que què s'hi guanya? Doncs l'admiració incondicional dels companys blocaires. O què us pensàveu?

Entrem en matèria. Es tracta d'encertar a quins llibres corresponen aquests set fragments, que no garanteixo que hagin aparegut abans pel blog i dels que, en cas necessari, n'he fet una traducció lliure:

1. "Va mirar fixament el títol del llibre i va sentir fred i calor al mateix temps. Això era, exactament, el que havia somiat tan sovint i el que, des que s'havia entregat a la seva passió, havia desitjat. Una història que no acabés mai! El llibre de tots els llibres! Havia d'aconseguir-lo, costés el que costés."

2. "Dune té una sola riquesa: l’espècia, nascuda del desert, que dóna longevitat i presciència, i que tot l’univers compra sense que importe el seu preu."

3. "Quan el senyor Bilbo Baggins del Passatge del Sac va anunciar que aviat celebraria el seu cent onzè aniversari amb una festa d'especial magnificència, hi va haver moltes enraonies a Hobbiters. En Bilbo era molt ric i molt peculiar, i havia estat la meravella de la Comarca durant 60 anys, des de la seva remarcable desaparició i retorn inesperat."

4. "Era gairebé la una de la matinada; la pluja repicava desmaiadament contra els vidres, i la meva espelma estava gairebé consumida, quan, a la claror tènue del llum gairebé extingit, vaig veure obrir-se l'apagat ull groguenc de la criatura; va respirar fort, i una convulsió va agitar els seus membres."

5. "«Com tu desitgis.» Era l'única cosa que li responia. «Com tu desitgis.» «Acosta'm això, xicot.» «Com tu desitgis.» «Eixuga'm això, xicot.» «Com tu desitgis.»"

6. "Un moment després va sentir-se un grinyol espantós i repugnant com el d'una màquina monstruosa funcionant sense lubricar. Provenia de la gran telepantalla situada al fons de la cambra. Era un soroll que et feia xerricar les dents i posava els cabells del clatell de punta. Havia començat l'Odi."

7. ""Oh, no! Oh, no! Faig tard!" (després, quan hi pensava, se li va ocórrer que hagués hagut d'estranyar-se, però en aquell moment semblava força natural); però, quan el Conill va treure un rellotge de la butxaca de la seva armilla, i el va mirar, i després va afanyar-se encara més, l'Alícia va fer un bot."

Les noves víctimes que hauran de fer el mem són, evidentment, tots aquells que encerteu algun fragment. I tothom a qui li vingui de gust fer-lo!