L'Home que Explicava Històries

Hi ha històries universals, i històries particulars. Llegendes i contes, i vides que el destí entrellaça fins arribar fins nosaltres. Hi ha contallaires que saben fer de la quotidianeïtat grans aventures, que emocionen amb els clàssics, que saben reinventar les narracions perquè mai sonin iguals.

L'home que explicava històries és tot això, i molt més. Són històries que s'entrellacen, mites que es nuen amb realitat, narracions dins de contes, rondalles familiars. Mentre el pare del protagonista agonitza a l'hospital i Fàtima s'amistança amb un djinn, l'autor trena amb mestratge una cosmogonia particular que ens passeja per la guerra al Líban, els contes de Les mil i una nits, el passat de la família, les llegendes àrabs clàssiques, l'esperit dels hawatis (narradors), la mitologia grega, i una infinitat de cabdells que teixeixen un tapís fantàstics on, en ocasions, és difícil destriar a quina figura pertany cada fil.

Un llibre que absorveix, però que requereix paciència. Paciència per conèixer els personatges, paciència per entrar en totes les històries i aprendre a seguir-les, a no confondre's, a recordar qui explica cada conte dins d'un conte dins d'un conte. Un llibre comprat d'impuls i al mateix temps, tot i l'esforç inicial, un gran encert.

(5)

Marte Rojo

Finalment, dues setmanes després d'haver-me'l acabat, trobo un moment per comentar Marte Rojo, un d'aquells mites de la ciència-ficció que encara tenia pendent.

S'han dit moltes coses sobre Marte Rojo. El Science Fiction Age el va titllar del Guerra i Pau de la ciència ficció, i City Limits va anar encara un pas més enllà a l'afirmar "tinc la impressió de que Kim Stanley Robinson va ser un dels primers colons de Mart i que, d'alguna manera, ha tornat als nostres dies per explicar-nos-en la història. No hi ha una altra explicació per auqesta brillant novel·la". Però com demostra aquest fil del Sitio de Ciencia Ficción, no tot han estat elogis per aquest llibre, el primer de la saga, seguit per Marte Verde i Marte Azul.

La meva opinió és intermitja. Kim Stanley Robinson, de qui prèviament ja havia llegit Tiempos de Arroz y Sal i Icehenge, desenvolupa també a Marte Rojo el seu estil particular i discontinu, aquesta vegada dividint el llibre en diferents parts, cadascuna narrada des de la perspectiva d'algun dels cent primers colons de Mart. El problema és que la qualitat, i sobretot el ritme, de les diferents parts no és equivalent. Després d'un principi força estàndard i unes primeres parts apassionants (a les que, tot i això, probablement els sobren pàgines), l'autor es perd en tortuositats polítiques que es fan força dures de digerir. I al final, quan el lector avorrit decideix acabar aquest però no llegir-ne cap més, el llibre recupera el to i ens deixa enmig d'una revolta global, amb ganes d'entrar de ple a un Mart que està deixant el seu característic to vermell per començar a tacar-se de verd.

No obstant, més enllà de si el llibre agrada més o menys, és innegable que és una obra que aposta fort pels aspectes científics i tècnics de la colonització d'un planeta amb condicions, a priori, incompatibles amb la nostra vida. És apassionant i certament remarcable la descripció que fa Robinson de la ciència, la psicologia, la tecnologia i, fins i tot, -encara que pesada- la política implicada en tot el procés. I si bé certament gran part del que proposa és encara ciència ficció, hi destaquen idees que, tot i que poden semblar fantàstiques, aviat poden esdevenir realitat, com l'ascensor espaial.

Marte Rojo és un llibre de contrastos, dens però interessant, recomanable sobretot pels fans de la sci-fi dura. Ara bé, aquells que prefereixen la petita pantalla als fulls escrits (o als e-books) sempre poden esperar a veure si el nou projecte televisiu de la productora AMC arriba a bon port.

Actualització 10/03: aquí ve la puntuació, que l'havia oblidat!

(4)