Dia de l'orgull friki 2009

Feliç dia de l'orgull friki 2009!

La Vieja Guardia

Aquest matí m'he llevat amb el propòsit de comentar Only you can save mankind, el llibre de Pratchett que encara tinc pendent, però sembla que està maleït. I tot per haver decidit començar un llibre que feia temps tenia pendent, La Vieja Guardia, abans d'entrar al blog.

En plena colonització espaial, els humans han de lluitar constantment contra espècies alienígenes per aconseguir i mantenir el control sobre nous móns. L'exèrcit que els ho permet fer, però, és peculiar: només poden allistar-s'hi els ancians, després de complir 75 anys. Estan obligats a servir entre 2 i 10 anys, però a canvi, recuperaran la joventut. O això és, al menys, el que ells creuen, i la motivació que els impulsa a enrolar-se. Perquè, per què malgastar la vida dels joves, que ho tenen tot per fer, podent disposar dels qui són només una càrrega econòmica per la societat?

Partint d'aquesta sorprenent premisa, John Scalzi teixeix una Space Opera addictiva, plena d'humor i d'acció, que es devora en un moment (quatre, cinc horetes m'ha durat!) però que deixa empremta.

Diuen que La Vieja Guardia és hereva de les Tropas del Espacio (un mite), i de La guerra interminable (que també tinc en cua), tot i que a mi també em recorda altres clàssics, com el Juego de Ender. Tanmateix, malgrat ser un homentage de clares referències als grans del gènere, La Vieja Guardia mereix situar-se amb honors entre aquells de qui ha begut.

(5)

Eròtica Mix

Bufa, tinc tants llibres per comentar que no sé per quin començar! Bé, sí que ho sé, per l'últim, que és el que tinc més fresc.

Eròtica Mix va ser una de les compres de Sant Jordi i he de dir que, si bé m'ha sorprès, ho ha fet positivament. Com ja anuncia la contraportada, és un recull de quatre contes elaborats al voltant de dos eixos: el sexe, i la música. O potser la música, i el sexe. En qualsevol cas, són quatre relats que, si bé tenen parteixen de les mateixes arrels, són completa i absolutament diferents.

Tuijosomsexe.com, el primer dels quatre contes, és el més sexual. L'eròtic impregna totes les pàgines d'una cerca desesperada de sexe de concert en concert, sempre esperant trobar l'enigmàtica dona que sembla aparèixer només als grans festivals musicals de l'estiu per ser el complement sexual perfecte del protagonista.

A Cartes d'amor a la Dona Bombolla el sexe és l'actor secundari d'una història de romanticisme epistolar. Això sí, per correspondència moderna: l'e-mail i els sms són el mitjà a través del qual s'expressa un amor entre dos mons aparentement irreconciliables, només units per la música.

7'' podria perfectament ser un dels relats pornohumorístics del veí (bufa, aquest encara el tinc per comentar de fa mil anys!), això sí, fet només a una mà. El sexe com a excusa i fil conductor d'un humor extravagant al voltant del número 7, per resoldre l'assassinat anunciat d'una estranya núvia al moment del sí.

Finalment, per rematar-ho tot, Eròtica Mix, el conte que també titula el llibre. Què és capaç de fer un home a qui ha deixat la seva parella en la recerca de sexe? L'eròtica com l'única manera de sortir del pou, tres opcions on triar que potser no seran el que semblen. I, per descomptat, una comunitat virtual d'addictes a la música.

Ah, i en els entreactes, la breu història d'amor i sexe per fascicles de Dj Penis i Vagina Pop. El resultat? Un llibre de contrastos, on tot és el que és, però res és el que sembla. Si l'hagués de resumir amb un imatge, seria la de la portada: colors estridents que no lliguen entre ells, un nu, i uns quants discos. La metàfora perfecta de l'essència d'Eròtica Mix.

(4)

El Legado del Drow

La tercera trilogia de l'elf fosc, El legado del drow, m'ha costat més de posar-me a comentar-la (un parell de setmanes?) que de llegir-la (un cap de setmana). I és que, si bé he de reconèixer que no és tan bona com la primera (insuperable) o la segona, enganxa tant com les seves predecessores.

Poc queda per dir en aquest volum, que en realitat conté quatre històries, que no hagi ja dit abans. Com sempre és farcit de viatges, batalles, màgia, i èpica, aquesta vegada portats per l'ombra del passat de Drizzt. Perquè la Reina Aranya no oblida, i les intrigues de Menzoberranzan poden dur els drows a voler fer conquestes més enllà de l'Antípoda Fosca.

Encara que quedi poc a dir sobre el llibre, sí tinc una notícia pels fans: des de Cyberdark m'assabento que ben aviat, el 16 de juny, es publicarà una guia il·lustrada sobre el drow rebel. Esperaré a veure'l en directe però... m'hi podré resisitir?

(4)