Tenia la impressió que La nave de un millón de años era un dels referents de la ciència ficció. Així que, quan el vaig veure a la Llibreria Robafaves de Mataró, no m'ho vaig pensar ni cinc segons abans d'agafar-lo i passar per caixa."La nave de un millón de años atraviesa la historia entera de la humanidad y sus protagonistas -viajeros por el tiempo - han vivido en todos los rincones del planeta. Tienen un secreto: son inmortales, y aunque perseguidos a través de los siglos por satanismo y brujería, han ido aprendiendo poco a poco a reconocerse entre ellos."
El text de la contraportada prometia tant com la fama del llibre. La cosa, però, aviat es va tòrcer: no hi ha cap nau, i els protagonistes no són viatgers en el temps, només en l'espai, com tots nosaltres. De fet, ni tan sols són immortals, perquè una ferida prou important, com una espasa clavada al cor o el cop d'una guillotina, acaben amb ells com amb qualsevol altre mortal.
Aleshores, a què ve el títol i l'argument que ens venen? Bé, els protagonistes tenen una llarga, molt llarga vida, en la que es mantenen sempre joves, ja que el seu cos té una gran capacitat de regeneració. I així passen a través de les edats de l'home, des del seu naixement fins a l'eternitat, a no ser que algú els mati abans.
Dit això, i en poques paraules, el llibre és un "tostón" impressionant. Les seves més de 700 pàgines són petites finestres temporals obertes a les vides dels protagonistes. Cada capítol ens mostra breus moments de les fetes del immortals. Tan breus que quan comences a enganxar-te a una història es tanca la finestra per sempre més, i l'autor et trasllada a l'altra punta del món, segles endavant, cap a una altra vida que al principi et desconcerta i que, quan més t'interessa, s'acaba de nou. Així, en un cicle que no acaba fins la darrera pàgina, anem seguint la història dels immortals protagonistes (els que no moren pel camí), que en ocasions es troben durant breus moments abans de tornar-se a separar, des de Fenícia fins a un futur infinitament remot i vagament descrit.
La nave de un millón de años és un llibre d'altibaixos on els alts no compensen els baixos, on sempre et quedes amb la mel a la boca però mai no es concreta res. Com en tantes altres ocasions, una gran idea tan pèssimament executada que no val la pena dedicar-li ni cinc minuts. Una llàstima.
(1)
Poc a poc em vaig posant el dia! Però encara queden pendents de comentar:
- Sendas de tinieblas
- Robots i Aliens (els 3 primers llibres)
- Crepúsculo (tota la saga)
- Conan el cimmerio (dos volums)
- La guerra interminable
- Órbita inestable
- Las brigadas fantasma
- La legión del espacio
- Coraline (llibre i còmic)
- Trilogia Millenium (el primer i el tercer)
