Després de la declaració d'intencions ara toca parlar de llibres, els veritables protagonistes del blog. Per anar fent boca, començaré aquesta segona etapa amb quatre paraules d'alguns dels llibres que he llegit durant els darrers mesos, en el desordre en què em vinguin al cap. Alguns d'ells mereixen més que les quatre ratlles que els dedico ara, i potser les tindran en algun futur proper. De moment, però, com tots els altres, s'hauran de conformar amb aquest post.
Memorias de Idhun: trilogia juvenil de Laura Gallego composta per La resistencia, Tríada i Panteón. En Jack i la Victòria, dos nens humans, es veuen sobtadament embolicats en una guerra que té lloc a Idhun, un món llunyà del qual no han sentit a parlar mai. Hi destaco especialment l'evolució psicològica i moral dels protagonistes, i el conflicte que es genera quan els seus companys no són capaços de fer aquest pas i es queden atrapats en les seves concepcions prèvies. (5)
Índigo: saga de Louise Cooper, formada per vuit llibres no gaire llargs, d'unes 250 pàgines (Némesis, Infierno, Infanta, Nocturno, Troika, Avatar, Espectros i Anghara). Anghara, una princesa de caràcter indomable trenca una antiga llei pocs dies abans de casar-se. Com a conseqüència allibera set dimonis que, després de matar la seva família i segrestar el seu promès, s'escampen pel món. L'Anghara es veu obligada a canviar el seu nom pel d'Índigo i a recórrer la terra fins a derrotar els dimonis, condemnada a no envellir fins que el darrer d'ells hagi estat destruït. El principi del primer llibre és prou bo, però des de la caiguda de la torre fins al segon o tercer llibre veiem una noia estúpida que no aprèn dels seus errors, a qui li ocorren una sèries de desgràcies que encara són poques donats els seus actes. Després els llibres milloren bastant, fins que perden l'esperit de llibre de fantasia i acaben sent una metàfora pastelosa de la derrota dels propis defectes. (3)
El legado: pressumpta trilogia juvenil (Eragon, Eldest i Brisingr) de Christopher Paolini que al final ha resultat tenir una quarta part encara no publicada. L'argument n'és àmpliament conegut gràcies a la pel·lícula homònima: un noi troba un ou de drac i se'n converteix en genet. Què aporta al gènere? Res que no haguem vist abans, però com a mínim és entretingut. (4)
Geralt de Rivia: una altra saga, inacabada quan la vaig llegir, formada per set llibres (El último deseo, La espada del destino, La sangre de los elfos, Tiempo de odio, Bautismo de fuego, La torre de la golondrina i La dama del lago). El primer llibre (que ja vaig comentar) i el segon, formats per històries independents entre sí, són originals i molt bons. Però quan els llibres comencen a formar una història amb continuïtat, i a falta de llegir el darrer, perden bastant. Una llàstima! (3)
Endymion: per variar, una saga de sci-fi (Endymion i El ascenso de Endymion), la continuació de l'Hyperion de Dan Simmons (1,2). Molt diferent de la seva predecessora, Endymion és una space opera entretinguda i sense grans ambicions, tot i que a mesura que avança voreja a parts iguals el sectarisme i la cursileria. (4)
El señor del tiempo: una altre de Louise Cooper, aquest una trilogia (El iniciado, El proscrito i Orden y Caos). El Caos i l'Ordre mantenen una guerra antiga. La darrera batalla, però, l'ha guanyat l'Ordre, que governa sense oposició. Ara, l'aparició d'un noi amb grans poders pot tornar a fer girar la roda i canviar-ho tot de nou. Una saga que comença amb innocència, però que adquireix força a mesura que avança i es tanca amb un final rodó. (5)
La meva intenció era resumir els darrers llibres de lectura en un sol post, però vist tot el que he escrit fins ara, crec que per la salut mental de tots plegats (jo inclosa), és millor deixar-ho aquí. Demà, la resta!
Memorias de Idhun: trilogia juvenil de Laura Gallego composta per La resistencia, Tríada i Panteón. En Jack i la Victòria, dos nens humans, es veuen sobtadament embolicats en una guerra que té lloc a Idhun, un món llunyà del qual no han sentit a parlar mai. Hi destaco especialment l'evolució psicològica i moral dels protagonistes, i el conflicte que es genera quan els seus companys no són capaços de fer aquest pas i es queden atrapats en les seves concepcions prèvies. (5)
Índigo: saga de Louise Cooper, formada per vuit llibres no gaire llargs, d'unes 250 pàgines (Némesis, Infierno, Infanta, Nocturno, Troika, Avatar, Espectros i Anghara). Anghara, una princesa de caràcter indomable trenca una antiga llei pocs dies abans de casar-se. Com a conseqüència allibera set dimonis que, després de matar la seva família i segrestar el seu promès, s'escampen pel món. L'Anghara es veu obligada a canviar el seu nom pel d'Índigo i a recórrer la terra fins a derrotar els dimonis, condemnada a no envellir fins que el darrer d'ells hagi estat destruït. El principi del primer llibre és prou bo, però des de la caiguda de la torre fins al segon o tercer llibre veiem una noia estúpida que no aprèn dels seus errors, a qui li ocorren una sèries de desgràcies que encara són poques donats els seus actes. Després els llibres milloren bastant, fins que perden l'esperit de llibre de fantasia i acaben sent una metàfora pastelosa de la derrota dels propis defectes. (3)
El legado: pressumpta trilogia juvenil (Eragon, Eldest i Brisingr) de Christopher Paolini que al final ha resultat tenir una quarta part encara no publicada. L'argument n'és àmpliament conegut gràcies a la pel·lícula homònima: un noi troba un ou de drac i se'n converteix en genet. Què aporta al gènere? Res que no haguem vist abans, però com a mínim és entretingut. (4)
Geralt de Rivia: una altra saga, inacabada quan la vaig llegir, formada per set llibres (El último deseo, La espada del destino, La sangre de los elfos, Tiempo de odio, Bautismo de fuego, La torre de la golondrina i La dama del lago). El primer llibre (que ja vaig comentar) i el segon, formats per històries independents entre sí, són originals i molt bons. Però quan els llibres comencen a formar una història amb continuïtat, i a falta de llegir el darrer, perden bastant. Una llàstima! (3)
Endymion: per variar, una saga de sci-fi (Endymion i El ascenso de Endymion), la continuació de l'Hyperion de Dan Simmons (1,2). Molt diferent de la seva predecessora, Endymion és una space opera entretinguda i sense grans ambicions, tot i que a mesura que avança voreja a parts iguals el sectarisme i la cursileria. (4)
El señor del tiempo: una altre de Louise Cooper, aquest una trilogia (El iniciado, El proscrito i Orden y Caos). El Caos i l'Ordre mantenen una guerra antiga. La darrera batalla, però, l'ha guanyat l'Ordre, que governa sense oposició. Ara, l'aparició d'un noi amb grans poders pot tornar a fer girar la roda i canviar-ho tot de nou. Una saga que comença amb innocència, però que adquireix força a mesura que avança i es tanca amb un final rodó. (5)
La meva intenció era resumir els darrers llibres de lectura en un sol post, però vist tot el que he escrit fins ara, crec que per la salut mental de tots plegats (jo inclosa), és millor deixar-ho aquí. Demà, la resta!
4 comentaris:
què, recuperant el temps perdut? quants de llibres!!!!!
benvinguda de nou!!!!!
Abans de res benvinguda de nou !!! Què jo els caps de setmana vaig una mica perdut del món bloguístic i no vaig arribar a temps a contestar en l'altre bloc.
Després, de nou donar-te les gràcies pels teus anàlisi i dir-te que el que em crida l'atenció és "el señor del tiempo".
I ja per acabar, aprofitar per preguntar-te quin lector d'ebooks tens... és que m'estic mirant de comprar un i no sé ben bé quin agafar i estic totalment peix en aquest tema.
moltes gràcies i benvinguda de nou !
jacme: només a mitges, seguint el meu nou lema de no estrès pels comentaris!
carquinyol: gràcies!
En el llibre, bona elecció, però els millors millors venen al post següent ;)
Pel que fa a l'e-reader, m'ho vaig mirar molt i molt i al final em vaig comprar el Sony PRS-300. Més informació, properament en un post :D Això sí, ja et dic que n'estic encantada!
Carquinyol,
Jo tb tinc un PRS-300 i és una petita meravella. Lleuger, molt nítid, perfecte per si els vols per llegir (per altres coses abstenir-se, no té res més). L'Anna ja ho sap, que el dia de la presentació del Dan vam estar intercanviant impressions (vas marxar massa ràpid, pinxo!!)
Publica un comentari