Deixar un blog és més difícil que no em pensava. I si a més un té veïns que sempre en maquinen alguna, com el
veí de dalt, pot ser gairebé impossible. Així que al final he caigut en la temptació d'escriure un nou post des de l'ultratomba blocaire; això sí, per una bona causa: donar el seu regal d'
amic invisible a l'Helena i al seu blog,
+q 1.000 palabras.
Aquí tens, Helena, espero que t'agradi!

He de confessar que no coneixia el teu blog, així que com sempre, el blocaire invisible ha estat una oportunitat fantàstica per descobrir-te. +q 1.000 palabras és un blog heterogeni, on parles d'una pila de coses. D'entre totes elles, hi destaquen l'afecte pels teus
gatets (en Dixie i en Pixel), i la passió per la
fotografia i el
disseny. Així que he intentat que aquests elements fossin la base del teu regal d'amic invisible: les fotografies dels teus gats, en una composició que s'apropi el més possible a alguna cosa que s'assembli al disseny (tema del que malauradament no en tinc ni idea). I els colors? He agafat tres filtres: turquesa, rosa, i marró. Turquesa perquè ha estat declarat
color del 2010 per
Pantone, el rosa del
color del llaç del
càncer de mama (al que també has dedicat molts posts), i el marró de la xocolata d'uns
muffins que em van fer la boca aigua.
Molt bon 2010 a tots! I moltes gràcies per tots els missatges que m'heu anat deixant al post de comiat.
PD1, a l'Helena: ara ja saps per què
no et vaig deixar pistes! Vaig intentar fer-ho a través de comentaris, però no permets anònims. Em sap greu si això t'ha decebut.
PD2, al meu amic invisible: encara no t'he descobert! Però ja acaba la intriga...