Continuant amb el post d'ahir, aquí venen les lectures que m'havien quedat al tinter.
Chronicles of Chaos: trilogia de John C. Wright (Orphans of Chaos, Fugitives of Chaos i Titans of Chaos) inclassificable, però molt bona. Victor Invictus Triumph, Amelia Armstrong Windrose, Vanity Bonfire Fair, Colin Iblis mac FirBolg i Quentin Nemo (o Primus, Secunda, Tertia, Quartinus i Quintus) són cinc adolescents d'edat indefinida que viuen en un orfenat de luxe amb un rigorós programa d'estudis. No tenen cap record del seu passat ni dels seus pares tret d'uns fragments d'històries. Les coses, però, no sempre són el que semblen, i les aparents contradiccions poden tenir solucions sorprenents. (5)
La brújula dorada: primera part de la trilogia juvenil La materia oscura, de Philip Pullman (juntament amb La daga i El catalejo lacado), és d'aquells escassos llibres que no m'he vist amb ànims ni tan sols d'acabar-lo, tot i que té alguns conceptes interessants. (2)
Crónicas de la Dragonlance: poc queda per dir de la trilogia de Margaret Weiss i Tracy Hickman (El Retorno de los Dragones, La Tumba de Huma i La reina de la Oscuridad) que va marcar l'inici de totes les sagues posteriors sobre la Dragonlance. Quan la vaig llegir per primera vegada, amb 11 o 12 anys, em va agradar moltíssim, i la vaig repetir diverses vegades. Ara, però, en una altra relectura, m'ha decebut una mica. Serà l'experiència de tota la fantasia llegida des d'aleshores? (4)
Los guardianes del tiempo: una altra trilogia juvenil (La oscuridad, Los elegidos i La llave), aquesta de Marianne Curley. L'argument no és original: les forces de l'ordre i el caos enfrontades (us sona?). Aquesta vegada, el conflicte s'expressa a través del viatges en el temps, el caos per canviar la història i l'ordre per impedir-ho. Una saga senzilla i entretinguda, on el millor és la manera com està escrita, en primera persona, cada llibre protagonitzat per una parella que alterna capítols. (5)
Nacidos de la bruma: trilogia de Brandon Sanderson (El imperio final, El pozo de la ascensión i El héroe de las eras), de la que el darrer llibre s'ha publicat a mitjans de maig. Del millor que he llegit en els darrers temps, així que, per abreujar, deixo el comentari de la saga per quan llegeixi el tercer llibre. (5)
Elantris: un altre de Brandon Sanderson, i aquesta vegada és un llibre sol! Primer llibre de Sanderson, Elantris enganxa des de la primera pàgina i ja apunta el gran potencial de l'autor, a qui per cert han triat per completar La rueda del tiempo després de la mort de Robert Jordan. (5)
I fins aquí, el resum no exhaustiu de tot aquest temps de descans blogosfèric. Bones lectures!
31 maig 2010
30 maig 2010
Lectures d'ultratomba (1)
Després de la declaració d'intencions ara toca parlar de llibres, els veritables protagonistes del blog. Per anar fent boca, començaré aquesta segona etapa amb quatre paraules d'alguns dels llibres que he llegit durant els darrers mesos, en el desordre en què em vinguin al cap. Alguns d'ells mereixen més que les quatre ratlles que els dedico ara, i potser les tindran en algun futur proper. De moment, però, com tots els altres, s'hauran de conformar amb aquest post.
Memorias de Idhun: trilogia juvenil de Laura Gallego composta per La resistencia, Tríada i Panteón. En Jack i la Victòria, dos nens humans, es veuen sobtadament embolicats en una guerra que té lloc a Idhun, un món llunyà del qual no han sentit a parlar mai. Hi destaco especialment l'evolució psicològica i moral dels protagonistes, i el conflicte que es genera quan els seus companys no són capaços de fer aquest pas i es queden atrapats en les seves concepcions prèvies. (5)
Índigo: saga de Louise Cooper, formada per vuit llibres no gaire llargs, d'unes 250 pàgines (Némesis, Infierno, Infanta, Nocturno, Troika, Avatar, Espectros i Anghara). Anghara, una princesa de caràcter indomable trenca una antiga llei pocs dies abans de casar-se. Com a conseqüència allibera set dimonis que, després de matar la seva família i segrestar el seu promès, s'escampen pel món. L'Anghara es veu obligada a canviar el seu nom pel d'Índigo i a recórrer la terra fins a derrotar els dimonis, condemnada a no envellir fins que el darrer d'ells hagi estat destruït. El principi del primer llibre és prou bo, però des de la caiguda de la torre fins al segon o tercer llibre veiem una noia estúpida que no aprèn dels seus errors, a qui li ocorren una sèries de desgràcies que encara són poques donats els seus actes. Després els llibres milloren bastant, fins que perden l'esperit de llibre de fantasia i acaben sent una metàfora pastelosa de la derrota dels propis defectes. (3)
El legado: pressumpta trilogia juvenil (Eragon, Eldest i Brisingr) de Christopher Paolini que al final ha resultat tenir una quarta part encara no publicada. L'argument n'és àmpliament conegut gràcies a la pel·lícula homònima: un noi troba un ou de drac i se'n converteix en genet. Què aporta al gènere? Res que no haguem vist abans, però com a mínim és entretingut. (4)
Geralt de Rivia: una altra saga, inacabada quan la vaig llegir, formada per set llibres (El último deseo, La espada del destino, La sangre de los elfos, Tiempo de odio, Bautismo de fuego, La torre de la golondrina i La dama del lago). El primer llibre (que ja vaig comentar) i el segon, formats per històries independents entre sí, són originals i molt bons. Però quan els llibres comencen a formar una història amb continuïtat, i a falta de llegir el darrer, perden bastant. Una llàstima! (3)
Endymion: per variar, una saga de sci-fi (Endymion i El ascenso de Endymion), la continuació de l'Hyperion de Dan Simmons (1,2). Molt diferent de la seva predecessora, Endymion és una space opera entretinguda i sense grans ambicions, tot i que a mesura que avança voreja a parts iguals el sectarisme i la cursileria. (4)
El señor del tiempo: una altre de Louise Cooper, aquest una trilogia (El iniciado, El proscrito i Orden y Caos). El Caos i l'Ordre mantenen una guerra antiga. La darrera batalla, però, l'ha guanyat l'Ordre, que governa sense oposició. Ara, l'aparició d'un noi amb grans poders pot tornar a fer girar la roda i canviar-ho tot de nou. Una saga que comença amb innocència, però que adquireix força a mesura que avança i es tanca amb un final rodó. (5)
La meva intenció era resumir els darrers llibres de lectura en un sol post, però vist tot el que he escrit fins ara, crec que per la salut mental de tots plegats (jo inclosa), és millor deixar-ho aquí. Demà, la resta!
Memorias de Idhun: trilogia juvenil de Laura Gallego composta per La resistencia, Tríada i Panteón. En Jack i la Victòria, dos nens humans, es veuen sobtadament embolicats en una guerra que té lloc a Idhun, un món llunyà del qual no han sentit a parlar mai. Hi destaco especialment l'evolució psicològica i moral dels protagonistes, i el conflicte que es genera quan els seus companys no són capaços de fer aquest pas i es queden atrapats en les seves concepcions prèvies. (5)
Índigo: saga de Louise Cooper, formada per vuit llibres no gaire llargs, d'unes 250 pàgines (Némesis, Infierno, Infanta, Nocturno, Troika, Avatar, Espectros i Anghara). Anghara, una princesa de caràcter indomable trenca una antiga llei pocs dies abans de casar-se. Com a conseqüència allibera set dimonis que, després de matar la seva família i segrestar el seu promès, s'escampen pel món. L'Anghara es veu obligada a canviar el seu nom pel d'Índigo i a recórrer la terra fins a derrotar els dimonis, condemnada a no envellir fins que el darrer d'ells hagi estat destruït. El principi del primer llibre és prou bo, però des de la caiguda de la torre fins al segon o tercer llibre veiem una noia estúpida que no aprèn dels seus errors, a qui li ocorren una sèries de desgràcies que encara són poques donats els seus actes. Després els llibres milloren bastant, fins que perden l'esperit de llibre de fantasia i acaben sent una metàfora pastelosa de la derrota dels propis defectes. (3)
El legado: pressumpta trilogia juvenil (Eragon, Eldest i Brisingr) de Christopher Paolini que al final ha resultat tenir una quarta part encara no publicada. L'argument n'és àmpliament conegut gràcies a la pel·lícula homònima: un noi troba un ou de drac i se'n converteix en genet. Què aporta al gènere? Res que no haguem vist abans, però com a mínim és entretingut. (4)
Geralt de Rivia: una altra saga, inacabada quan la vaig llegir, formada per set llibres (El último deseo, La espada del destino, La sangre de los elfos, Tiempo de odio, Bautismo de fuego, La torre de la golondrina i La dama del lago). El primer llibre (que ja vaig comentar) i el segon, formats per històries independents entre sí, són originals i molt bons. Però quan els llibres comencen a formar una història amb continuïtat, i a falta de llegir el darrer, perden bastant. Una llàstima! (3)
Endymion: per variar, una saga de sci-fi (Endymion i El ascenso de Endymion), la continuació de l'Hyperion de Dan Simmons (1,2). Molt diferent de la seva predecessora, Endymion és una space opera entretinguda i sense grans ambicions, tot i que a mesura que avança voreja a parts iguals el sectarisme i la cursileria. (4)
El señor del tiempo: una altre de Louise Cooper, aquest una trilogia (El iniciado, El proscrito i Orden y Caos). El Caos i l'Ordre mantenen una guerra antiga. La darrera batalla, però, l'ha guanyat l'Ordre, que governa sense oposició. Ara, l'aparició d'un noi amb grans poders pot tornar a fer girar la roda i canviar-ho tot de nou. Una saga que comença amb innocència, però que adquireix força a mesura que avança i es tanca amb un final rodó. (5)
La meva intenció era resumir els darrers llibres de lectura en un sol post, però vist tot el que he escrit fins ara, crec que per la salut mental de tots plegats (jo inclosa), és millor deixar-ho aquí. Demà, la resta!
29 maig 2010
Biblosfera: la nova generació
En els darrers mesos se m'ha complicat força la vida, i hi he perdut coses importants. En aquest procés, el que m'ha mantingut dempeus, a més del suport incondicional dels que tinc a prop (gràcies!), han estat els llibres. He llegit (encara llegeixo) molt, moltíssim, molt més del que havia llegit mai, amb una mitjana d'uns tres o quatre llibres per setmana. Aquest fet, sumat a la insistència d'alguns de vosaltres que us resistiu encara a creure en la mort de Biblosfera, ha fet que em plantegés seriosament fer ressuscitar el blog.
Com ja us deveu imaginar pel fet d'estar llegint ara aquest post, al final ha prevalgut el sí. Ara bé, el pas pel regne de Caront sempre deixa marca, i ningú en torna inalterat. Així doncs, Biblosfera torna, però canviada. Ben segur que la majoria d'aquests canvis ens aniran sorprenent, a mi inclosa, a mesura que el blog perdi el pas vacil·lant de zombi recentment despertat i recuperi el ritme. D'altres, ja els puc avançar:
Com ja us deveu imaginar pel fet d'estar llegint ara aquest post, al final ha prevalgut el sí. Ara bé, el pas pel regne de Caront sempre deixa marca, i ningú en torna inalterat. Així doncs, Biblosfera torna, però canviada. Ben segur que la majoria d'aquests canvis ens aniran sorprenent, a mi inclosa, a mesura que el blog perdi el pas vacil·lant de zombi recentment despertat i recuperi el ritme. D'altres, ja els puc avançar:
- Primer, i més important de tots: ja no comentaré tots i cadascun dels llibres que llegeixo. L'exhaustivitat era una de les coses que més estrès em generava, sobretot quan se m'acumulaven les lectures, i un dels motius que van precipitar la tancada del blog. Així doncs, a partir d'ara només comentaré aquells llibres dels que em vingui de gust dir-ne alguna cosa, per bé o per mal.
- No tots els llibres que passaran per Biblosfera mereixeran una ressenya extensa. De molts, potser n'escric només una frase, o una impressió ràpida. Espero que això, també, m'ajudi a minimitzar l'estrès i contribueixi a la salut del blog.
- Fins ara, la portada que il·lustrava cada post era la de l'edició que jo havia llegit. Ara, però, m'he passat al costat fosc, i gairebé tot el que llegeixo és a través del meu flamant e-reader rosa (que, evidentment, protagonitzarà un dels primers posts de la nova era). Així doncs, els llibres que llegeixi en paper seguiran representats per la portada que he tingut a les mans, però en el cas dels e-books, pescaré la primera que trobi per la xarxa.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)