29 d’agost 2010

Tschai

El primer que vaig llegir de Jack Vance, ja fa molts anys, va ser la sèrie de Los Príncipes Demonio, cinc històries que em van agradar prou com per repetir-les en dues o tres ocasions. Des d'aleshores no havia llegit res més del mateix autor fins que, cercant aliment per l'e-reader, vaig trobar Tschai.

Tschai és un planeta que orbita al voltant de Carina 4269, i on es dirigeix un nau tripulada des de la Terra després d'haver rebut un senyal d'auxili. Només arribar-hi, però, la nau és destruïda, i l'únic supervivent és Adam Reith, qui estava en una càpsula de descens. Reith descobreix que Tschai és habitat per quatre espècies alienígenes: els Chasch, els Wank, els Dirdir, i els Pnume (les que, per cert, donen lloc als quatre llibres de la saga), cadascuna de les quals té esclavitzada una raça humana. Reith s'enfrontarà a les quatre espècies de Tschai amb un únic objectiu: tornar a casa, i poder explicar el seu fascinant descobriment.

L'estructura de Tschai (el llibre) és simple i, tot i ser-ne molt diferent, recorda a la dels Príncipes Demonio. Reith avança per la història a través de quatre narracions independents però interrelacionades, amb un nucli de personatges constants i altres que són particulars de cada llibre. Cada llibre li presenta una problema específic centrat en una de les espècies de Tschai i en els seus servidors, problemes als que Reith s'enfronta amb dosis variables d'acció, astúcia i sort.

Tscahi és un llibre trepidant, que mai s'atura, que no deixa temps per l'avorriment. Les històries són relativament curtes, fàcils de llegir, riques en detalls i al mateix temps elegants en la seva simplicitat, en l'estil directe i sense floritures que caracteritza a Jack Vance. No és una obra mestra, però sense cap mena de dubte és un bon entreteniment pels amants de la ciència ficció d'aventures.

(5)

Imatge obtinguda de l'Árbol de los mil nombres