Bon any!

Molt bon any a tothom!!

Mals pares: la gestió del temps

Quan tens fills, la gestió del temps -entenem-nos, del temps per fer coses que no impliquin nens- es torna molt complicada. Perquè només pots fer coses durant el temps que els bebès dormen. I aquest temps es fa molt, mooolt curt.

En el nostre cas, tenim dos bebès pràcticament ideals, que dormen tota la nit d'una tirada (al·leluia!!), i que durant el dia encara dormen prou. Això ens deixa amb dues migdiades matinals d'entre una i dues hores, i una altra més curteta de mitja hora a la tarda. I com que a les 8.30 ja dormen, en total tenim entre quatre i cinc hores diàries per fer les nostres coses (la tarda no compta, que dormen mentre passegem). En teoria, és clar. Perquè com que són dues, el dia que no és una que decideix saltar-se una migdiada, és l'altra, cosa que redueix considerablement el temps "lliure". Però deixem el tema de la son per una altra ocasió, que bé s'ho val.

Com deia, durant el temps que les criatures dormen, els pares poden fer les seves coses. Les "seves coses" es divideixen en dues categories: les coses que volen fer, i les que han de fer. Les coses que volen fer són les que serveixen per relaxar-se i oblidar la darrera mitja hora, en la que s'han estat barallant amb un bebè mort de son però histèric que no vol dormir tot i que se li tanquen els ulls mentre li fas el cavallet tot cantant el General Bum-bum per cinquena vegada. Entre aquestes activitats s'hi compta dormir; jugar a la play, la NDS, l'ordinador; mirar el correu, el facebook, el twiter, el forum de mares, altres blogs, punts suspensius; dormir; fer pastissos, galetes, cupcakes, cakepops i altres experiments; fer manualitats variades; dormir; llegir; fer un te amb galetes després de dinar. Ah, havia dit dormir? Després hi ha les activitats que s'han de fer, tot i que evidentment, no en tens cap ganes, i mentre les fas sents com el temps se t'escola irremeiablement entre els dits: posar rentadores (principalment de les criatures), fer la feina de casa, esmorzar-dinar-sopar, dutxar-se i adquirir l'aspecte d'una persona, recollir joguines de terra, rentar biberons, i un llarg etcètera.

Ja es veu que la llista d'activitats i el temps no acaben d'encaixar, i més considerant que molts dies a les 10 els pares ja dormen. Al sofà, és clar, que a les 12 toca l'últim biberó del dia, intentant que les nenes no es despertin mentre mengen (una de les estranyes habilitats dels bebès).

I després, quan parles amb altres pares (pares que dormen molt menys que tu, i als que les ulleres arriben al terra, enlloc de només a la cintura), et diuen amb cara de beneïts: però és que quan et somriuen, això ho compensa tot... I tu afirmes convençut, però per dintre penses "sí, sí, però no hi ha res com una hora enganxada a la consola per agafar energia pel següent assalt". I és que, en el fons, ets una mala mare.

Tornem-hi!

Després de més d'un any sense escriure, durant el que han passat moltes coses (entre elles, la família s'ha multiplicat per dos!), em torna a picar el cuquet de reactivar el blog. I no precisament perquè ara em sobri el temps! Més aviat al contrari, en tinc menys que mai, però també em sembla que precisament tinc més coses a dir... deu ser cert que la maternitat augmenta la capacitat multitasca?

En qualsevol cas, el blog experimenta un canvi de rumb radical: ja no serà més un espai de llibres. O més ben dit, ja no serà de llibres i prou, sinó que ara hi cabrà tot allò que m'interessa. Les frikades (mm, aquesta part ja la coneixeu), però també les cursilades. En altres paraules, ara hi trobareu la meva doble (triple, quàdruple) personalitat al complert. Ara, biblosfera tindrà llibres, receptes, consoles, manualitats, puericultura, i qualsevol idea peregrina que em passi pel cap i em vingui de gust posar-hi.

I per celebrar aquesta nova etapa, us pastís que vaig fer l'any passat per l'aniversari d'una amic.

Bon profit!!