Com ja sabeu els qui fa temps que em coneixeu, tinc una estranya debilitat pels llibres infantil i juvenils, sobretot els de fantasia i ciència ficció. Aquest darrer mes, aquesta debilitat s'ha vist satisfeta amb una sèrie que vaig descobrir cercant lectures per internet, La llave del tiempo.
La llave del tiempo consta de vuit llibres: La torre i la isla, La esfera de medusa, La ciudad infinita, El jinete de plata, Uriel, La puerta de Caronte, El palacio del silencio, i El viaje de Zoé. Al llarg dels vuit volums els autors, Ana Alonso i Javier Pelegrín, desgranen les aventures de cinc joves, quatre d'ells amb poders especials, que cerquen descobrir el seu origen (i, de pas, salvar el món) en una complexa trama que els porta endavant i enrere en el temps.
Com moltes altres novel·les juvenils, La llave del tiempo fa un esforç evident -potser massa- per transmetre un seguit de valors que, en general, són positius: l'amistat, la perseverança, la responsabilitat... tot i això, en ocasions li he trobat un punt que tendeix a l'adoctrinament, sobretot en dos aspectes: l'ecologisme i, curiosament, la "pirateria" musical. Aquest darrer aspecte està exposat d'una manera tan descarada que em va fer gràcia i irritar a parts iguals.
En global, La llave del tiempo ha estat un descobriment interessant, una sèrie que recomanaria a qualsevol adolescent amant de la ciència ficció i, perquè no, fins i tot a alguns adults.
En global, La llave del tiempo ha estat un descobriment interessant, una sèrie que recomanaria a qualsevol adolescent amant de la ciència ficció i, perquè no, fins i tot a alguns adults.
PD: podeu trobar el primer capítol de cada llibre per descarregar a la pàgina oficial de la saga, i en e-book els sis primers llibres. Els dos darrers, a la llibreria.
(4)
Imatge obtinguda de Música y libros
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada